dilluns, 31 de maig de 2010

Esperit de Festa 29-05-10

El passat Sant Jordi, la Diada del Llibre ens va oferir dues noves i interessants aportacions a la bibliografia sardanista: La nacionalització de la sardana de Pere Anguera i L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX d’Àngel López.
Pere Anguera, nascut a Reus el 1953 malauradament va morir relativament jove i encara amb molta feina per fer a inicis d’aquest any 2010. Autor d’una extensa i elogiada obra literària va ser catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. El seu mestratge i compromís cívic li van ser reconeguts amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Reus el 2007. Pel que fa a l’Àngel López, nascut a Tarragona l’any 1960 i llicenciat en Humanitats, té una llarga trajectòria sardanista com a dansaire i periodista realitzant programes de divulgació a la ràdio i col·laboracions a diversos mitjans escrits. Guardonat amb diversos premis també ha estat intèrpret de tible a la cobla La Principal de Tarragona i col·labora amb el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.
Aquests dos llibres publicats per les editorials Rafael Dalmau i Arola respectivament, aporten abundants referències sobre l’expansió i popularització de la sardana i els possibles motius que ho han fet possible. Pere Anguera, a La nacionalització de la sardana, diu que a la darreria del segle XIX la sardana només estava arrelada a les comarques de l’Empordà i la Selva i que no tenia cap mena de connotació, ni simbòlica, ni identitària i que la seva expansió a primers del segle XX va provocar que en diversos indrets, amants de les tradicions es lamentessin que la seva implantació provoqués la pèrdua d’una part del patrimoni musical català, atès que la voluntat d’hegemonia comportava el retrocés d’altres danses tradicionals. Davant d’això cal preguntar-se ¿Realment va ser per la voluntat hegemònica o política d’uns quants que la sardana es va imposar gairebé per tot el territori català i suposadament en detriment d’altres danses? ¿No hi tenen res a veure els seus valors simbòlics, lúdics i identitaris tan abastament lloats per personalitats de tots els àmbits: musicals, culturals, literaris, polítics, cívics, etc? Jo crec que sí, i molt. Possiblement per això es manté ben viva en ple segle XXI i sense que cap voluntat, ni hegemònica ni política, l’hagi protegit pas massa.
Pel que fa a l’aportació d’Àngel López dir que es tracta d’un magnífic treball que va obtenir el premi Joan Amades en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, l’any 2009.
Consta de dues parts, la primera amb interessants anotacions sobre la sardana i els seus orígens i expansió i la segona amb un estudi rigorós i exhaustiu sobre l’arribada i posterior expansió al Camp de Tarragona. Àngel López diu en el pròleg que per raons pràctiques ha centrat el seu treball d’estudi especialment en els casos de Reus, Tarragona, el Vendrell, Valls i les comarques més properes. La quantitat de referències que hi aporta avalen la qualitat del seu treball i donen una visió prou àmplia i demostrativa de la implantació de la sardana a les comarques tarragonines.
Resumint, dues visions sobre un mateix tema que contextualitzen i actualitzen conceptes i dades que enriqueixen el coneixement que sobre la sardana, el seu passat i el seu present, tenim avui la sort de veure constantment ampliat. Els recomano la seva lectura.
Lluís Subirana. Director