Esperit de Festa 06-03-10

Dissabte 6 de març es va fer, al Teatre Principal, l’acte de lliurament, a títol pòstum, de la Medalla al Mèrit Musical a Josep Vidal i Bachs.
Cal recordar que l’any 1974, per tal de trobar solucions a la manca de músics de cobla, Sabadell Sardanista i els Pueri Cantores de l’Escolania de Sant Agustí van constituir l’Escola Experimental de Música per a Cobla. Els primers contactes, per encàrrec de Sabadell Sardanista, els van fer Salvador Saumoy i Joan Galobart amb el director de l’Escolania Josep Vidal i Bachs, qui va acceptar amb molt d’interès la proposta i va donar totes les facilitats i l’impuls necessari perquè el projecte es convertís en realitat. Es va formar una junta amb representants dels diferents estaments de la qual en vaig formar part en la meva doble vessant de pare de músic i president de Sabadell Sardanista. És en aquest context que vaig tenir l’honor de conèixer el pare Vidal, com amigablement tots l’anomenàvem. Des del primer moment, ell hi aportà la seva experiència en la docència i la seva capacitat d’organització, proporcionant els alumnes, planificant les classes, controlant els assajos i les proves musicals i, molt important, aplicant una serena i mesurada metodologia de treball que dosificava sàviament les ànsies i les presses per veure aviat el fruit del treball que, comprensiblement, tenien els seus col·laboradors. Amb la seva innata generositat va proporcionar la matèria prima i va fer possible que la idea es convertís en realitat.
Ell va ser qui va introduir a Catalunya el moviment coral dels Pueri Cantores, obra educativa cristiana a través del cant i de la música. L’any 1967 va fundar l’Escolania de Sant Agustí per cantar a la litúrgia de l’Església dels pares escolapis. També va impulsar el naixement d’un grup de folk, Els Missatgers, i de la Coral Haendel.
La Jovenívola es va nodrir durant molts anys d’antics escolans que s’havien decantat per estudiar algun dels diversos instruments de cobla. Tal va ser l’èxit que es va crear una segona cobla, la Jovenívola 2, que servia per a iniciar-se i com a pedrera de la pròpia Jovenívola i d’altres cobles de la ciutat i del país.
Jo, com a persona que va tenir la sort de tractar-lo i de col·laborar amb ell, els podria explicar moltes coses. Però prefereixo citar unes paraules seves que són un fidel reflex de la seva personalitat i generositat. Voldria que tinguessin ben present que aquestes paraules corresponen a l’any 1975, fetes en un context social i polític molt diferent de l’actual i que encara les fan més importants. Deia el pare Vidal:
“Avui més que mai, quan hom intenta dur a terme una obra cal treballar en equip; és a dir, cal compartir i repartir les tasques. El treball realitzat esdevé aleshores una resultant de forces enriquida amb el segell que li dóna cadascun dels qui formen aquest equip. Tots plegats hem contret un compromís solemne enfront de Catalunya, puix que la generositat, anònima moltes vegades, de força catalans ens ha permès d’emprendre aquesta obra que costa energies i diners.”... “I tots, quan haurem arribat al cim d’aquesta carena d’esforç, tindrem el goig d’haver conquerit una fita més per a la Catalunya perenne de l’esperit, talment com els avantpassats posaven fites i termenals a la Catalunya Nova.”
Siguem, doncs, fidels al seu exemple i al seu missatge i seguim treballant, tots junts, en equip, amb generositat i amb esperit de servei a una cultura i a un país que homes com el pare Josep Vidal i Bachs han forjat al llarg de la nostra història mil·lenària.
Lluís Subirana. Director