Esperit de Festa 20-03-10

A través del diari digital VilaWeb he seguit un cicle mensual de debats titulat “La cultura popular vista per...” amb l’intent de fer un intercanvi d’opinions sobre la cultura popular. Hi han intervingut personalitats d’àmbits socials i culturals diversos, que no necessàriament s’han significat en la defensa de la cultura tradicional i popular. N’ ha estat la responsable la periodista Rut Martínez, ben coneguda en l’àmbit del sardanisme per les seves col·laboracions a diversos mitjans: televisió, premsa, ràdio i per ser la presentadora de molts concerts de cobla.
En paraules del director del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, “més enllà de l’activisme, aquest cicle de debats pretén guanyar discurs a l’entorn de la cultura popular, tot descobrint, i fent descobrir, que no és una cosa minoritària, sinó que tothom hi té experiències singulars”. Fontdevila destaca la voluntat de generar un autèntic “corrent d’aire des de la perspectiva actual” que permeti elaborar un discurs a l’entorn de la cultura popular i arribar a segments de la població aparentment impermeables a aquest àmbit.
Em sembla que ha estat una bona i necessària iniciativa. El primer entrevistat, el compositor i creador musical Carles Santos, fa un elogi de la tenora que utilitza molt en les seves produccions musicals i destaca la seva qualitat i potència de so. Recomana l’alternança d’aquest instrument amb altres conjunts musicals més enllà de la cobla, cosa altrament que ja es fa, i lamenta la manca de promoció pública de la música d’arrel tradicional.
La segona entrevista és a l’actriu Vicky Peña que es declara balladora de sardanes habitual i diu que “ballar sardanes em proporciona molta energia, com la que reben els massais quan fan aquells salts. Em va bé, i si no en ballo, ho trobo a faltar.” Per cert que Vicky Peña serà l’encarregada d’escriure el Missatge al Món Sardanista al proper pubillatge de L’Escala.
Un altre personatge conegut, Màrius Serra, explica que no li agrada gens “un determinat cosmopolitisme” que defuig i menysté sistemàticament la cultura popular i la tradició. Diu que “el menyspreu és una actitud profundament anticultural i mai no es fonamenta en el coneixement profund, sinó en la ignorància més basta.” I remarca “la cultura popular dels qui solen exhibir aquest menyspreu és una cultura popular de grans superfícies i aeroports, una cultura popular franquiciada”. De fet, Màrius Serra reivindica que la cultura popular és necessària per a poder continuar creant més cultura popular “en el sentit més ampli” i advoca per una major professionalització i diu que “la majoria d’equips de futbol d’aquest país haurien de tenir un pressupost inferior al de les grans colles castelleres per evitar d’abandonar la cultura popular a l’amateurisme i al hobby.”
La darrera convidada del cicle ha estat la cuinera Carme Ruscalleda que també s’ha manifestat sovint com a sardanista i que, a través de la gastronomia, és gran propagadora de la cultura popular i tradicional catalana.
Quatre personatges que s’han manifestat a favor de la cultura tradicional i popular i que han reclamat més promoció i recursos en un espai promogut per un organisme oficial, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que pertany a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Cal esperar, doncs, que ara aquest organisme oficial sigui receptiu i actuï en conseqüència ampliant els recursos destinats a la promoció del que diu representar.
Lluís Subirana. Director