dijous, 11 de març del 2010

Poema de la setmana 10/2010

Del llibre Sense treva
Il·lustracions Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36. Sabadell

Sense esperança
La fràgil pastera es debat
entre onades abrandades.
La por genera un silenci tens.
L’aigua gelada del mar
els penetra fins el moll dels ossos.
Per un cel de plom transiten,
amenaçadors, núvols feréstecs.
A popa, en un racó,
una dona gemega i plora.
Per entre les seves cames apareix
una nova vida sense futur possible.
La pastera, a la deriva, s’estavella
contra les primeres roques de la costa.
El nou nat, encara lligat a la mare,
no ha tingut temps ni per plorar.
La remor del mar és un plany infinit.