Perdut
Ja no sap interpretar
el sentit de les paraules
ni el missatge que els ocells
escriuen, amb el seu vol,
al pentagrama del cel.
Engolit per la ciutat,
analfabet dels “grafitis”,
eixordit pel soroll,
la natura se li fa estranya
i al cervell hi té ciment.
Busca una sortida digna
del seu laberint vital
i deixar de vagar sense esma
per un món que ja li és estrany.
Ja no sap interpretar
el sentit de les paraules
ni el missatge que els ocells
escriuen, amb el seu vol,
al pentagrama del cel.
Engolit per la ciutat,
analfabet dels “grafitis”,
eixordit pel soroll,
la natura se li fa estranya
i al cervell hi té ciment.
Busca una sortida digna
del seu laberint vital
i deixar de vagar sense esma
per un món que ja li és estrany.
2 comentaris:
Benvolgut,
En primer lloc vull dir-te que m'agrada molt el teu poema.
Mentre l'anava llegint he pensat en la meva col·laboració “Dins l'hora de la tristesa”, perquè, per uns moments, m'ha semblat que tan el teu personatge com el meu, bé podrien passar per ser el mateix.
No ho sé, a mi m'ho ha semblat.
Fins una altra ocasió, M.Pilar Martínez (Grocdefoc)
Benvolgut,
En primer lloc vull dir-te que m'agrada molt el teu poema.
Mentre l'anava llegint he pensat en la meva col·laboració “Dins l'hora de la tristesa”, perquè, per uns moments, m'ha semblat que tan el teu personatge com el meu, bé podrien passar per ser el mateix.
No ho sé, a mi m'ho ha semblat.
Fins una altra ocasió, M.Pilar Martínez (Grocdefoc)http://des-de-dalt-del-turo.bloc.cat
Publica un comentari a l'entrada