dimecres, 17 de febrer de 2010

Poema de la setmana 7/2010

Trucada anònima

Truquen al telèfon.
Despenjo.
Una veu anònima
em vol vendre alguna cosa.
Penjo.
I durant uns minuts
em pregunto:
¿com deu ser aquesta
persona que ha trucat?
¿com es deu imaginar ella
que és la persona a qui truca?
I dedueixo:
per no fer córrer la imaginació
que els distregui de la feina,
els deuen penjar al davant
el retrat d’un robot unisex
que ens representa a tots.
Coses de les noves tecnologies.