dissabte, 30 de gener de 2010

Esperit de Festa 30-01-10

A la novel·la L’home dels pijames de seda el seu autor, Màrius Carol, ens relata l’estada que l’escriptor americà Truman Capote va fer a Palamós durant els tres estius, entre 1960 i 1962, que va dedicar a escriure el que seria un dels seus grans èxits A sang freda. Aquest relat de Màrius Carol que va merèixer ser guardonat amb el Premi Prudenci Bertrana 2009, ens ofereix abundant informació sobre el caràcter, els gustos, les vicissituds, la passió per la gastronomia, l’addicció a l’alcohol, la condició d’homosexual i les angoixes vitals de Truman Capote. També hi ha abundants referències a la relació de l’escriptor amb el matrimoni Colomer, que regentaven l’Hotel Trias on ell s’hostatjava i, també, amb personatges com l’actriu Madeleine Carroll o el músic Artie Shaw, entre molts altres. Màrius Carol es refereix també a la presència de Capote en algunes festes flamenques, però no és fins a la pàgina 233, l’última de la novel·la, on reprodueix un desig de l’escriptor, quan ja a Estats Units, diu que “li agradaria un dia tornar a Palamós per tornar a menjar un d’aquells suquets de pescador, veure de nou ballar sardanes al passeig i fer una capbussada a la platja.”
Aquesta evocació nostàlgica de Truman Capote demostra de manera inequívoca que en la seva estada a Palamós, a més del flamenc, també va conèixer la sardana, malgrat que en cap moment de la novel·la Màrius Carol en faci referència. A més, tenint en compte que el lloc de residència de Capote i el seu company Jak donava al passeig de la platja, on se celebraven les audicions de sardanes, forçosament les havia d’haver sentit tocar i veure-les ballar.
És difícil pensar que la seva amiga Madeleine Carroll, que era una entusiasta balladora de sardanes, que assistia a les audicions amb les seves espardenyes de pagès, que deia que la sardana li havia entrat a l’ànima, no convidés alguna vegada Capote a veure-la ballar sardanes. També és difícil d’imaginar que el músic Artie Shaw, amb les seves converses amb Capote, no li parlés de l’entusiasme que li havia produït la música de la sardana que va conèixer molt bé degut a la bona amistat que va contraure amb el músic i compositor Ricard Viladesau.
Que quedi clar que aquest comentari no pretén en absolut ser una crítica negativa al contingut de la novel·la L’home dels pijames de seda tota vegada que la seva lectura és apassionant i el reconeixement del premi obtingut i la bona crítica avalen la seva qualitat. Només sorprèn que precisament un treball de recerca tan intens com el que ha suposat escriure aquesta novel·la, en la qual segons la contraportada del llibre “Màrius Carol ens descobreix com era la Costa Brava de Capote...” ens parli d’una Costa Brava, amb flamenc, amb toreros, que evidentment n’hi havia, però que no ens parli de sardanes, que també eren molt habituals ja a les festes d’aquella època.
Llàstima que aquest fet no hagi quedat relatat degudament en aquesta, repeteixo i per això encara sap més greu, magnífica novel·la de Màrius Carol.
Lluís Subirana. Director