dissabte, 16 de gener de 2010

Esperit de Festa 16 i 23-01-10

M’ha passat una cosa extraordinària. Per seguir la tradició, aquest any també havia escrit la meva carta als Reis. Confesso que, malgrat ser ben conscient de la crisi que patim, demanava moltes coses perquè vaig pensar que com més en demanés més possibilitats tindria de que me’n concedissin alguna. Que carai! No diuen que són els Reis Mags? Doncs que ho demostrin! El fet és que els Reis van passar, els vaig saludar i em va semblar que em volien dir alguna cosa que no vaig entendre fins que, amb el retràs habitual del servei de correus, m’he trobat a la bústia de casa una carta a la meva atenció tramesa pel tripartit reial, o sigui Melcior, Gaspar i Baltasar. No m’ho podia creure! Això era el què amb signes em devien voler fer entendre, que m’havien escrit una carta! Amb continguda emoció i amb un cert nerviosisme vaig obrir el sobre. La carta deia així:
“Benvolgut Lluís Subirana, hem llegit la teva carta escrita en català que hem entès perfectament perquè nosaltres, a diferència d’altres reis, ens preocupem per conèixer les llengües i les cultures de tots els països que visitem. Molt ens agradaria de poder complaure totes les teves peticions però aquest any tenim el pressupost congelat i, per contra, degut a la crisi, les demandes han augmentat considerablement. Malgrat tot ens hem informat i sabem que has fet molta bondat, que t’has portat molt bé. Per això hem decidit dividir les teves peticions en dos grups. En un hi hem posat tot allò que fa referència a coses materials i més o menys prescindibles i ho hem arxivat a l’ordinador per a més endavant, quan els catalans hàgiu assolit això que tu tant desitges i tinguem més recursos econòmics disponibles. En l’altre grup hi posem la llista de peticions que fan referència a temes més sentimentals i socials que, com que d’entrada no ens costen diners, mirarem de concedir-te al llarg de tot aquest any 2010. Mantindrem el contacte amb tu via Internet per tal de treballar conjuntament per aquests objectius tota vegada que, per molt Reis Mags que siguem, vist el què ens demanes ens caldrà treballar molt i en equip. Bé, això és tot de moment. No ens podem entretenir més perquè aquest any tenim molt carbó per repartir per a tota aquesta gent que ha promès molt i no ha complert res. Lluís, tingues esperança, sigues bo i estima molt. Signat: Melcior, Gaspar i Baltasar.”
Ja poden comprendre com em sento. Per una vegada que els Reis em fan cas, es limiten només als bons propòsits i a les bones intencions. Molt em temo que tot quedi també en falses promeses. Encara hauré de donar gràcies que no m’hagin portat carbó. Però en una cosa sí que els faré cas: tindré esperança, seré bo i estimaré molt.
Lluís Subirana. Director

(Per problemes tècnics en l'emissió radiofònica del dia 16 aquest comentari s'ha tornat a emetre el dia 23)