dissabte, 10 d’octubre de 2009

Esperit de Festa 10-10-09

Aprofitant que fa pocs dies s’ha iniciat un nou curs escolar és oportú fer unes breus reflexions sobre la importància que tindria per a la sardana el seu normal coneixement dins del calendari escolar. Hauria de ser possible transmetre a la mainada el què és la sardana ja des de l’escola, evidentment fent-ho de la mateixa manera que estan acostumats a rebre tota l’altra informació, utilitzant tots aquells elements que ens facilita la tècnica moderna. No es tracta d’imposar el coneixement de la sardana sinó de presentar-la com un element de referència complementària al desenvolupament de la personalitat de l’infant, despertar el seu interès en els aspectes més lúdics i emotius, aplicant la tècnica de l’aprenentatge de la música i de la dansa com un complement necessari per assolir un millor grau de comprensió i interpretació dinàmica i sensorial que li permeti assolir un millor domini del seu cos, una més gran capacitat d’atenció i comprensió dels sons musicals i una millor predisposició i desinhibició per gaudir plenament del plaer de la dansa. Si això s’ha de fer fora de l’horari escolar, caldrà reforçar més els aspectes lúdics i presentar més la sardana com un joc educatiu, prou interessant per divertir-se aprenent-lo. En qualsevol cas, la presència de la sardana a l’escola ha de tenir una funció més pedagògica que doctrinària. Vull dir amb això, que si l’objectiu és aconseguir l’assistència d’infants i joves a les ballades de sardanes, primer s’ha d’aconseguir que la coneguin i l’estimin perquè, després, lliurement, decideixin practicar-la. No ignoro que des de fa uns quants anys es porten a terme cursos d’aprenentatge de la sardana, amb una bona metodologia a l’abast, i que cal reconèixer la voluntat i l’esforç esmerçat per un col·lectiu de persones que mereixen el reconeixement dels sardanistes. Però la limitació dels recursos han condicionat els resultats. Això, però, no ens ha de desanimar. Hem de ser perfectament conscients que treballem pel futur. A nosaltres ens pertoca la feina de sembrar. Sí ho fem bé, uns altres, d’aquí uns anys, ja recolliran els fruïts.
Per això cal felicitar la Cobla Marinada per la seva iniciativa pedagògica al voltant de la música per a cobla creant el seu Servei Educatiu per tal de promoure la cobla com a formació musical i instrumental pròpia de Catalunya, a través de diverses propostes formatives adaptables a les necessitats pedagògiques de cada centre o institució docent que vulgui incloure els coneixements de la cobla a l’educació del seu alumnat. Com ja els explicàvem la setmana passada, a nivell escolar les audicions d’aquest nou Servei permeten l’aproximació dels alumnes i els professors a la música d’arrel tradicional catalana, d’una manera entretinguda, divertida i interactiva, a través d’uns programes dissenyats per a donar una visió directe dels instruments i les formes musicals consubstancials de la cobla. Unes propostes que també contemplen oferir una panoràmica sobre l’evolució i les noves tendències derivades de termes actuals com la fusió i la interculturalitat, sempre tenint present els currículums corresponents a cada etapa, proposats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Una quinzena d’escoles ja s’han interessat per aquesta oferta de la Cobla Marinada, que ha elaborat un dossier pedagògic pel curs 2009-2010. La durada de les audicions pedagògiques estructurades pel Servei Educatiu de la Cobla Marinada és de 45 minuts. Com poden comprovar i els he dit moltes vegades, a l’entorn de la dansa i la música de la sardana hi ha moltes propostes que demostren la seva vitalitat i les ganes de molta gent d’inserir-la en l’activitat normal, cultural, pedagògica i lúdica del país. Només cal que les institucions i autoritats pertinents en vulguin ser conscients i es comprometin sense més dilacions a assumir-les.
Lluís Subirana. Director