dimarts, 25 de gener del 2011

Poema de la setmana 04/2011

Camí sense retorn

Flanquejada per l’ordre i el desordre
per un camí, curt o llarg, però sense retorn
va transitant, temporalment, la nostra vida.

La claror del dia esborra els itineraris
que les estrelles han dibuixat durant la nit
i no hi ha senyals que ens indiquin cap ruta.

Ens deixem guiar per sentiments diversos
que sovint, impulsivament, es manifesten
lluitant entre ells per marcar el camí a seguir.

Semàfors invisibles imposen breus aturades
que ens conviden a recordar i reflexionar
sobre tot allò que anem deixant enrera.

El temps, impassible, va comptant les passes
sumant des de l’inici i restant des del final
mentre la pols del camí ens va esborrant el rastre.