dimarts, 18 de gener del 2011

Poema de la setmana 03/2011

Soledat culpable

Envoltat d’una gran soledat
deixa sempre la porta oberta
però ella ja fa temps que no ve
ni a veure’l ni a fer-li companyia.

Endebades s’esforça, dia i nit,
per recordat un fet, un motiu,
que en desencadenés la causa.

Cert que van ser temps difícils
d’impulsius amors i desamors
de crits irats i silencis còmplices.

Però sempre el foc del desig
alimentava noves esperances
i per això ara, d’aquesta soledat,
costa assenyalar-ne un únic culpable.