dissabte, 22 de gener de 2011

Esperit de Festa 22-01-11

Les darreres setmanes hem comentat estadístiques relatives a les activitats sardanistes de l’any 2010 però les dades més difícils d’aconseguir són les que fan referència a la participació i a la mitjana d’edat dels assistents. Sobre aquest darrer aspecte és evident que d’una simple ullada a qualsevol manifestació, ballada o aplec, es desprèn que predomina el que, en termes generals, en diem gent gran. ¿Vol dir això que no hi ha infants o joves que sàpiguen ballar sardanes? Doncs no és exactament aquest el problema sinó que es produeix una ruptura generacional entre els que n’aprenen de petits i els que hi assisteixen de més grans. L’aprenentatge de la sardana és promogut per molts cursets que es fan arreu dels país. Ja sigui a l’escola dintre l’horari lectiu, dins la mateixa escola però fora de l’horari escolar, o convocat per una entitat sardanista, centre cívic o associació de veïns, que realitzen una important tasca de difusió de la sardana. Malgrat que com a efecte immediat no es trasllueixin en una presència a les ballades, els coneixements adquirits permetran a l’alumne posar a la pràctica, en algun moment de la seva vida, tot allò que ha après dels seus monitors. Si fins fa un temps, quan es parlava de cursets de la sardana, es donava més relleu als dedicats a la gent jove, actualment cal esmentar també els adreçats als adults i a la gent gran que, amb uns altres plantejaments i finalitats, estan assolint amb eficàcia el compliment últim de tot curs: la difusió a tots els nivells de la sardana i el seu món.
Tornant però al jovent i més concretament a l’ensenyament, tenim arreu del país organitzacions que realitzen una important tasca pedagògica sardanista. Podríem citar les entitats associades al moviment de Trobades Sardanistes Infantils de les Comarques Gironines, la campanya El País a l’Escola, la cloenda de la qual reuneix milers d’alumnes al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en una ballada multitudinària on els cursetistes demostren tot el que han après, els cursets que des de l’any 1974 patrocina la firma comercial El Corte Inglés a Barcelona i el pla Saltem i Ballem que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida promou a les escoles. Segons dades publicades al diari Segre, aquest gener 22 escoles de les comarques de Lleida han començat els seus cursos de sardanes amb una xifra inicial d’inscrits de 570 alumnes que comptaran amb el suport de 27 monitors. Des de la posada en marxa d’aquesta iniciativa, ara fa 20 anys, la participació de les escoles i l’alumnat ha anat oscil·lant: des de les 10 escoles i els 400 alumnes del primer any fins arribar a xifres de 90 escoles i 3.000 alumnes. En tot cas el projecte s’ha anat consolidant i ha permès donar a conèixer el món de la sardana, només a les comarques lleidatanes, a uns 20.000 alumnes els darrers 20 anys.
La pregunta del milió que tots ens podem fer és ¿on són doncs aquests milers d’alumnes que no els veiem ni a les ballades ni als aplecs? Una única resposta és difícil d’emetre. Són diverses les causes, de tipus social i cultural, que fan que milers de joves no practiquin a fóra allò que de manera complementària aprenen dins l’escola. Això passa també en activitats com la gimnàstica, el teatre, la música, que en deixar l’escola han passat a l’oblit de la majoria d’alumnes. I una altra raó important, si els pares d’aquests alumnes sardanistes no els porten a les ballades de sardanes i als aplecs, difícilment, per la seva edat, hi aniran sols. Cal, doncs, persistir en la pedagogia i esperar la seva incorporació, per pròpia iniciativa, en un moment o altra de la seva vida.
Lluís Subirana. Director