dissabte, 15 de gener de 2011

Esperit de Festa 15-01-11

La setmana passada comentava unes dades estadístiques relacionades amb l’activitat sardanista en general corresponent a l’any 2010. Avui faré referència també a unes dades estadístiques però aquestes relacionades amb un àmbit més concret i personal. I ho faré gràcies a les dades que m’ha facilitat l’amic i gran sardanista de Castellar del Vallès, Francesc Sagrera i que ha publicat amb el títol Sardanejant el 2010 al setmanari independent de Castellar, Forja, del qual ell n’és el president del consell editorial i un element clau de la seva regular edició. Ell i la seva esposa Francisca han ballat, durant tot l’any 2010, 1.067 sardanes sobre un total de les 1.251 que configuraven totes les audicions a que han assistit, superant amb escreix el rècord que tenien l’any 2009 de 895 sardanes ballades. Francesc Sagrera diu en el seu article que quasi havien decidit deixar d’escriure-ho, però durant tot aquest temps que han anat anotant noms de sardanes, autors, llocs d’audicions i aplecs als quals han assistit, cobles que han escoltat, etc., s’han adonat que si bé això era un repte per ells, era també una realitat de molts sardanistes, amb els quals es retroben habitualment i que n’han ballat quasi tantes o més, que no les anoten però que també les viuen igual o millor i fan de la sardana, el seu esbarjo, la seva gimnàstica, la seva afició, el seu turisme i sens dubte el seu catalanisme.
Les estadístiques que ens facilita Francesc Sagrera de l’activitat sardanista desenvolupada amb la seva esposa durant l’any passat, són molt interessants i en farem alguna referència als nostres programes. Jo voldria remarcar ara unes dades molt concretes i que trobo espectaculars. Sobre les 1.067 sardanes que el matrimoni Sagrera han ballat, 706 corresponen a títols diferents que han estat obra de 168 autors diferents, interpretades per 32 cobles diverses, en ballades i aplecs a 40 poblacions de Catalunya.
Amb el permís de l’amic Sagrera acabo aquest comentari copiant un fragment del seu interessant article. Diu així: “Fins aquí el que es pot fer sardanejant, entre amics, coneguts i saludats, d’aquí i d’allà, des de petites i potser deslluïdes ballades, (que no sé perquè, són les que tothom diu que veu), fins a grans concentracions de rotllanes, de gent, de cobles, amb previs sopars multitudinaris, tan en audicions com en aplecs, que són més freqüents del que diuen els que propaguen que la sardana s’acaba. Tot just hem encetat el 2011 i vistes les xifres d’una dansa que és la nostra i que respira de cap a peus, de principi a fi, Catalunya, catalanitat, poble i cultura catalana, que segueix sent, es vulgui o no, un dels tres pilars fonamentals, (llengua, bandera i dansa), del nostre “voler ser”, què esperem per apuntar-nos-hi?. Si més no, per col·laborar-hi, que les arques municipals d’arreu no estan precisament per la sardana. Hi ha altres balls forans que es veu que donen més vots. Nosaltres ja hem començat a ballar-ne aquest inici d’any 2011. Endavant i Visca Catalunya.”
Totalment d’acord, amic Sagrera. Endavant i felicitats per la teva tasca i el teu exemple.
Lluís Subirana. Director