Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set, núm, 3. Sabadell
Vaig partir de matinada
deixant el llençol humit
impregnat del meu desig.
Tot just sortia el sol
per darrere la carena
on una llarga filera
d’altíssims molins eòlics
feien, a compàs, gimnàstica.
No vaig mirar enrere
per si, des de la finestra,
tu em veies marxar.
Vaig arrencar el cotxe
i connectar la ràdio.
L’home del temps
anunciava tempesta.
Tempesta que dins meu
ja havia esclatat
quan tu em vas dir:
adéu i no tornis més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada