dissabte, 5 de juny del 2010

Totes les sortides dignes

Diversos autors
Editorial Petròpolis 2010
Perdut

Ja no sap interpretar
el sentit de les paraules
ni el missatge que els ocells
escriuen, amb el seu vol,
al pentagrama del cel.
Engolit per la ciutat,
analfabet dels “grafitis”,
eixordit pel soroll,
la natura se li fa estranya
i al cervell hi té ciment.
Busca una sortida digna
del seu laberint vital
i deixar de vagar sense esma
per un món que ja li és estrany.

Totes les baranes dels teus dits

Diversos autors
Editorial Petròpolis 2009
Dedicatòria
En cada un dels versos
hi ha una part de nosaltres
com si el nostre amor
hagués inspirat al poeta
i amb una ploma màgica
hagués escrit les paraules
que brollen del nostre interior.
Perquè t’estimo i t’estimaré,
jo també escric al teu cos
el meu poema d’amor
i a la barana dels teus dits
hi deixo les empremtes
d’aquest profund sentiment
que reviu amb tota força
malgrat el temps que passa.
Perquè t’estimo i t’estimaré
no deixaré que passi mai
aquell instant que ho és tot:
l’esclat sublim de l’amor.




Esperit de Festa 05-06-10

He escrit molts articles manifestant que la sardana a l’escola hauria de ser un element present en el procés educatiu de la infància perquè conté prou punts de referència afins als objectius de la formació integral de l’infant. Amb el coneixement i la pràctica de la sardana, aquest pot desenvolupar l’aspecte físic i rítmic mitjançant els exercicis necessaris per executar els moviments coreogràfics; també pot desenvolupar l’aspecte afectiu en aprendre a estimar un element nou al marge de la seva primària i inicial estima familiar; pot començar a desenvolupar aspectes intel·lectuals i morals amb el coneixement de la història i la tradició sardanista, que, a la vegada, el durà al coneixement d’una part integrant de la cultura del seu país. Així mateix, amb els altres components de la rotllana podrà tenir una relació interpersonal que enriquirà la seva condició humana i la seva capacitat de comprensió i entesa, que li permetrà una activitat integrada en un medi ambient natural on experimentarà la vida a l’aire lliure, començarà a estimar la naturalesa i a comprometre’s a respectar-la. Tot això pot fer-se amb la sardana com a vincle, com a exemple i argument i com a símbol aglutinador dels mateixos valors que tot procés educatiu vol inculcar: moviment, ritme, convivència, respecte, germanor, solidaritat, comprensió, comunicació, coneixement, sentiment, càlcul, germanor, gaudi, caràcter, etc. Aquest coneixement de la sardana i del seu simbolisme s’ha de presentar sempre intentant despertar l’interès de l’infant en els aspectes més lúdics i emotius, aplicant la tècnica de l’aprenentatge de la música i de la dansa com un complement necessari per assolir un millor grau de comprensió i interpretació dinàmica i sensorial que, a la vegada, li permeti assolir un millor domini del seu cos, una més gran capacitat d’atenció i comprensió dels sons musicals i una millor predisposició i desinhibició per gaudir plenament del plaer de la dansa. I he manifestat, també, que caldria utilitzar elements propis, autòctons, per incidir en el coneixement de la forma musical lligada a la dansa: el ritme, la melodia, la frase, utilitzant la música de la sardana, una música pròpia del país, sense haver de recórrer a músiques i melodies importades i utilitzant instruments propis, com el flabiol i el tamborí o la gralla, en substitució de la flauta dolça, per exemple, i de presentar la cobla com un conjunt instrumental propi i únic al món, que desperti el legítim sentiment d’orgull que l’infant ha d’aprendre a experimentar per tot allò que configura els seus signes d’identitat més elementals. És per això que m’ha complagut molt la iniciativa de l’Associació Cultural i Educativa La Riscla, fundada i integrada per mestres especialistes de música i la seva acció titulada “El flabiol a l’escola” per tal d’implantar aquest instrument en lloc de la flauta de bec usada habitualment. Un projecte educatiu i musical que ja han posat en marxa quatre escoles a Sabadell: Can Deu, Floresta, Ribatallada i Can Llong i que té com a coordinador de premsa el sabadellenc Albert Pol, mestre de música a l’escola Ribatallada i component de la Cobla Mediterrània. El passat dijous vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la 1a Trobada de Flabiolaires Escolars a Sabadell que es va celebrar al parc de la Romeua, amb uns 200 participants alumnes de les escoles citades més l’escola Benviure de Castellbisbal, i de comprovar les grans possibilitats del flabiol i tamborí per acompanyar les diverses danses que es van interpretar i ballar. Aquest projecte té, a més, l’al·licient de que la construcció del tamborí és a càrrec dels propis alumnes i que per reduir despeses s’utilitzen flabiols de plàstic.
Repeteixo, una iniciativa pedagògica exemplar mereixedora del màxim suport.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 1 de juny del 2010

Poema de la setmana 22/2010

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Actor en off

De la comèdia de la vida
n’era actor secundari.
Assajava amb constància
un paper de protagonista
que mai interpretaria.
El darrer en entrar a escena
i el primer en sortir-ne.
Mai arribaria a sentir
un mínim aplaudiment
ni el flaix fugaç d’una foto.
A la seva darrera representació,
al teatre del tanatori,
li van deixar el millor guió:
el llibre de signatures.

dilluns, 31 de maig del 2010

Esperit de Festa 29-05-10

El passat Sant Jordi, la Diada del Llibre ens va oferir dues noves i interessants aportacions a la bibliografia sardanista: La nacionalització de la sardana de Pere Anguera i L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX d’Àngel López.
Pere Anguera, nascut a Reus el 1953 malauradament va morir relativament jove i encara amb molta feina per fer a inicis d’aquest any 2010. Autor d’una extensa i elogiada obra literària va ser catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. El seu mestratge i compromís cívic li van ser reconeguts amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Reus el 2007. Pel que fa a l’Àngel López, nascut a Tarragona l’any 1960 i llicenciat en Humanitats, té una llarga trajectòria sardanista com a dansaire i periodista realitzant programes de divulgació a la ràdio i col·laboracions a diversos mitjans escrits. Guardonat amb diversos premis també ha estat intèrpret de tible a la cobla La Principal de Tarragona i col·labora amb el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.
Aquests dos llibres publicats per les editorials Rafael Dalmau i Arola respectivament, aporten abundants referències sobre l’expansió i popularització de la sardana i els possibles motius que ho han fet possible. Pere Anguera, a La nacionalització de la sardana, diu que a la darreria del segle XIX la sardana només estava arrelada a les comarques de l’Empordà i la Selva i que no tenia cap mena de connotació, ni simbòlica, ni identitària i que la seva expansió a primers del segle XX va provocar que en diversos indrets, amants de les tradicions es lamentessin que la seva implantació provoqués la pèrdua d’una part del patrimoni musical català, atès que la voluntat d’hegemonia comportava el retrocés d’altres danses tradicionals. Davant d’això cal preguntar-se ¿Realment va ser per la voluntat hegemònica o política d’uns quants que la sardana es va imposar gairebé per tot el territori català i suposadament en detriment d’altres danses? ¿No hi tenen res a veure els seus valors simbòlics, lúdics i identitaris tan abastament lloats per personalitats de tots els àmbits: musicals, culturals, literaris, polítics, cívics, etc? Jo crec que sí, i molt. Possiblement per això es manté ben viva en ple segle XXI i sense que cap voluntat, ni hegemònica ni política, l’hagi protegit pas massa.
Pel que fa a l’aportació d’Àngel López dir que es tracta d’un magnífic treball que va obtenir el premi Joan Amades en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, l’any 2009.
Consta de dues parts, la primera amb interessants anotacions sobre la sardana i els seus orígens i expansió i la segona amb un estudi rigorós i exhaustiu sobre l’arribada i posterior expansió al Camp de Tarragona. Àngel López diu en el pròleg que per raons pràctiques ha centrat el seu treball d’estudi especialment en els casos de Reus, Tarragona, el Vendrell, Valls i les comarques més properes. La quantitat de referències que hi aporta avalen la qualitat del seu treball i donen una visió prou àmplia i demostrativa de la implantació de la sardana a les comarques tarragonines.
Resumint, dues visions sobre un mateix tema que contextualitzen i actualitzen conceptes i dades que enriqueixen el coneixement que sobre la sardana, el seu passat i el seu present, tenim avui la sort de veure constantment ampliat. Els recomano la seva lectura.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 25 de maig del 2010

Poema de la setmana 21/2010

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Alzheimer

L’Alzheimer ha esborrat
la prodigiosa memòria
on emmagatzemava
paraules molt sentides,
imatges, noms, llocs, dates,
les cares estimades,
músiques, jocs i amors.
Tot s’ha esvaït, difós.
Ara, amb mirada perduda
vol retrobar, inútilment,
els records perduts per sempre.

dissabte, 22 de maig del 2010

Esperit de Festa 22-05-10

Dissabte passat 15 de maig, en un viatge organitzat per Sabadell Sardanista, vàrem ser a Perpinyà per assistir a la final de la 21a edició de la Sardana de l’Any, sota l’organització de la Federació Sardanista de Catalunya i la col·laboració de la Federació Sardanista del Rosselló. L’autocar, amb 35 persones entre membres de junta, acompanyants i col·laboradors, va sortir de Sabadell a les 9 del matí. Vàrem fer una parada a Thuir per dinar i per visitar les famoses caves Byrrh, fundades fa més de cent anys pels germans Violet i on s’elaboren vins aromatitzats amb plantes diverses. L’impressionant edifici, una antiga estació de ferrocarril construïda el segle XIX per Gustave Eiffel, el mateix que va construir la famosa torre parisenca que porta el seu nom, conté en les seves nombroses tines milions de litres de vins dolços aromatitzats, i entre elles la bota de roure més gran del món amb capacitat per a més d’un milió de litres. Després prosseguírem el viatge fins al Palau de Congressos i Exposicions de Perpinyà. Aquest any, i per primera vegada donada la gran demanda d’entrades, unes 1.000, es van tenir de fer dues sessions, a les 3 i a les 6 de la tarda.
A la primera part les cobles Mediterrània i Mil·lenària van interpretar les 10 sardanes finalistes. Cada assistent podia escollir tres títols que, una vegada escrutats el vots, van donar els següents premis: Premi Sardamòbil atorgat en base als vots rebuts per SMS a la sardana Gresca pirata d’en Xavier Piñol. Premi Federació, atorgat pels responsables de les 32 emissores de ràdio que han emès les eliminatòries durant aquest any, a la sardana El palau de la Fosca, de Pitu Chamorro. El segon accèssit, amb 482 vots, va ser per la sardana Prada-Ripoll de René Picamal, i el primer accèssit, amb 501 vots, per Natura, mar i muntanya de Joaquim Soms. Finalment, amb 582 vots, va ser proclama Sardana de l’Any 2009 Cap d’any a Tossa del compositor de Cabrils, Sigfrid Galvany.A la segona part, un extraordinari concert. Les dues cobles, més arpa i percussió, sota la direcció de Jesús Ventura, van interpretar la versió musical que Martínez Comín va fer del poema Canigó, amb l’Esbart Manresà i les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres. Una actuació magistral, tant a nivell musical, narratiu, coral i de dansa que va captivar els espectadors. Una obra de gran nivell que hauria de ser presentada als escenaris del món. Com a cloenda, la interpretació de Sant Martí del Canigó de Pau Casals, i les estrenes en versió per a dues cobles d’El cant dels Pirineus de Galdric Vicenç i Ciutat Reial de René Picamal. Com ja és habitual el concert va ser presentat amb solvència per Rut Martínez i Josep Baiges.
I un apunt en relació a les sardanes guanyadores que, com cada any, poden suscitar comentaris de tots el gustos. La Sardana de l’Any és aquella que després d’aconseguir ser seleccionada per un jurat entre les gairebé 250 sardanes estrenades en el decurs de 2009, ha superat les corresponents eliminatòries, amb un total d’uns 18.000 vots emesos, i ha obtingut el màxim de vots a la gala final. Independent de quines siguin les valoracions tècniques que sobre la mateixa es puguin fer, és evident que és un reflex dels gustos imperants dels habituals seguidors d’aquest certamen més atents a les seves qualitats balladores que concertístiques.
I, per acabar, informar que la propera edició de la Sardana de l’Any serà a Granollers, el 28 de maig de 2011.
Lluís Subirana. Director