Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Pescadors bons catalans una sardana de 1948
Com comentàvem en el capítol anterior, superats els moments més difícils de la seva vida i recuperada l’autoestima i el reconeixement públic, Vicenç Bou tornava a compondre de nou i ho feia amb dues sardanes estrenades el mateix any 1948: La cardina encara salta, que ja varem poder escoltar i Pescadors bons catalans totes dues amb el vincle comú de l’autoria de la lletra escrita l’any 1949 pel sabadellenc Joan Serracant.
En aquest cas concret poques coses a dir sobre el títol d’aquesta sardana. Evidentment es tracta d’un homenatge que Bou fa a tots els catalans que es guanyen la vida sortint cada dia amb la seva barca, als pescadors que s’enfronten als perills de la navegació per guanyar-se un sou i proporcionar-nos un aliment de gran diversitat i sabors però d’una mateixa procedència: el mar.
És l’autor de la lletra, el sabadellenc Joan Serracant, qui hi afegeix la nota romàntica, la dona enamorada que espera a la platja la tornada del seu ésser estimat. Primer, reconeixent el perill que ha de vèncer quan diu:
“Pescadors bons catalans, que sabeu l’aspror del mar i quan s’encrespa, sense por del bramular amb la tempesta bravament sabeu lluitar. Tot l’heroisme de vostra gesta ma sardana vol glossar.”
I, després, primer el patiment i després el goig del retrobament:
“Xiula el vent esfereïdor i en el cel creix la negror de la tempesta, mentre al lluny el pescador ardit s’apresta a capejar-la amb braó. Sola en la platja, trista i plorosa hi ha l’amada, tot dolor i al seu pit desgrana una pregària:
Pietat, Senyor del cel, Senyor Déu meu! Escolteu el meu prec i feu que l’estimat retorni al meu costat, que ell és ma vida.”
Com totes les sardanes de Vicenç Bou la seva melodia és plena de sentiment. Robert Roqué diu que la seva versió instrumental evoca unes sonoritats marineres molt curioses i originals. Però és la versió cantada la que en el seu moment la va fer més popular. La suma d’una música melodiosa, d’una lletra apassionada i d’una interpretació singular són perfectament il·lustratives de la gran popularitat de l’autor que tot hi que la programació d’aquesta sardana no formi part de l’actualitat, enregistraments com, per exemple el que va fer la cantant Salomé, demostren que escoltar-la encara avui és un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada