dilluns, 13 de maig de 2013

El poema

Fugint de la foscor

El renyen, s’enfaden, rondinen,
perquè sempre es deixa obertes
de bat a bat portes i finestres
i no apaga mai tots els llums.
No volen comprendre, ni entendre,
que només ho fa perquè desitja
que sempre hi hagi alguna claror
que il·lumini tot allò que ha viscut
i que així no es pugui perdre mai
dins l’eterna foscor de la memòria.