Glossa al Mestre Francesc Olivella i Company amb motiu de la concessió de la Medalla al Mèrit Musical de la Ciutat de Sabadell.
Digníssimes autoritats, representants institucionals i del nostre Ajuntament, familiars del Mestre Francesc Olivella, representants de diverses entitats corals, musicals, cíviques i culturals, amics, i a tots vostès que avui ens acompanyen, moltes gràcies per la seva assistència.
És un gran honor que la Comissió Organitzadora d’aquest acte i la família del Mestre Francesc Olivella hagin confiat en mi per fer la glossa sobre la vida i l’obra del personatge que avui homenatgem amb motiu d’aquesta merescuda concessió de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Musical.
Permetin-me que comenci amb una breu referència personal que té l’origen molts anys enrera, amb motiu de l’amistat i estima que es professaven mútuament el meu pare, Rafel Subirana i Ollé, i Josep Olivella i Astals, el pare de l’avui homenatjat, del qual és oportú recordar que també li va ser reconeguda la seva gran tasca coral i musical amb la concessió, l’any 1978, de la Medalla de Plata de la Ciutat.
El meu pare m’explicava que els anys 60 i 70 del segle passat, el Mestre Olivella i Astals el visitava sovint al Museu d’Història del carrer de Sant Antoni, quan el meu pare era el conservador del Museu. Em deia que les seves converses defugien expressament temes relacionats amb la política o la religió i que es referien només a diversitat d’aspectes amb l’únic fil conductor del plaer de conversar i del traspàs de coneixements que es produïa entre ells dos. Un dia, el mestre Olivella i Astals li va confessar la seva constant preocupació per aconseguir la perfecció i completa harmonia dels conjunts corals que dirigia. Somniava aconseguir que la veu de cada cantaire es convertís en una afinadíssima nota musical, que en combinar-se amb la del conjunt de cantaires, assolís la màxima compenetració i perfecció.
He fet aquesta referència personal per demostrar com aquest somni i desig del pare, el mestre Olivella i Astals, es va transmetre als gens del fill, el mestre Olivella i Company, fent possible el merescut homenatge que Sabadell, la seva ciutat, li ret avui amb tots els honors. Ciutat on va néixer el 28 d’agost de 1927. Fill de Josep Olivella i Maria Company té una germana, la Teresa, també molt vinculada amb la seva família Calzada-Olivella al moviment coral i musical sabadellenc.
En Francesc Olivella inicià els seus estudis musicals sota el mestratge del seu pare, ingressant més tard a l’Escola Municipal de Música, que dirigia el mestre Josep Masllovet, assistint a classes de Solfeig, Teoria de la Música i Piano amb els professors Mateu Rifà i Elionor Guarro.
L’any 1952 es va casar amb Maria Alier i Prats i fruit d’aquest matrimoni van néixer quatre fills, tots ells vinculats d’alguna manera o altra amb la música: Maria Àngels, Josep, Jordi i Pere. Amb la seva esposa Maria “Alma mater” de la família, hi ha conviscut al llarg de 60 anys i ha estat fonamental per arribar a on ha arribat i també causa directa d’aquest sentit i merescut homenatge.
Al marge de la música, l’activitat professional del Mestre Francesc Olivella, amb el propòsit de donar estabilitat i benestar a la família i estudis superiors a tots quatre fills, es desenvolupà en diverses etapes treballant a llocs com el Banc Hispà Americà, Establiments i Electrodomèstics Brunet i Comercial de Laminats, arribant a cap de facturació i jubilant-se amb tots els honors, ara fa més de 20 anys.
El seu sabadellenquisme i el seu desig de mantenir unes bones relacions humanes han fet que estigués sempre amatent a fer trucades a familiars, amics i coneguts, per expressar motius de condol o per felicitar sants o aniversaris, i d’això els en puc donar testimoni personal.
Tornant a la seva dedicació coral i musical, motiu pel qual avui li retem homenatge, el mestre Francesc Olivella va ingressar el 1945 com a cantaire a l’Orfeó de Sabadell. El seu pas per l’Orfeó i la seva activitat musical durant aquella etapa, el Mestre Olivella la resumeix així:
“La meva vinculació amb l’Orfeó de Sabadell es va iniciar a l’octubre del 1945, arran de la reorganització de l’entitat que va portar a terme el seu fundador, el prestigiós mestre Josep Planas i Argemí, de la mà del meu pare, Josep Olivella i Astals, abastament recordat pel seu mestratge en el si dels Cors de Clavé de la comarca i, també, a tot el país. A més de les diverses activitats que hi desplegava, el pare formava part de la corda de baixos de l’Orfeó i va considerar que jo tenia prou preparació per integrar-m’hi, amb l’oportuna aprovació del mestre Planas, que em va col·locar a la corda de tenors segons.
Des de llavors vaig formar part de l’Orfeó simultàniament amb la direcció de l’Agrupació Coral Talia entre 1948 i 1975, i en una segona etapa, ja desvinculat de l’Orfeó, entre 1982 i 1988.
També em vaig integrar com a cantaire a la Coral Sant Lluc, fundada pel recordat mestre director Salvador Uyà i Prat, des de l’any de la seva creació, el 1957, fins que aquell excel·lent conjunt polifònic es va extingir l’any 1965.
L’any 1947, amb els companys orfeonistes Josep Gumí com a tenor primer, en Josep Guillem com a tenor segon, i el baix Rafel Molins, vàrem formar el Quartet Vocal Canigó, tan enyorat per nosaltres i de grata recordança per als que varen tenir l’oportunitat de seguir les nostres actuacions.
El 1963 em faig càrrec de la direcció de la Societat Coral Estrella Daurada amb el beneplàcit dels cantaires, socis i simpatitzants de l’entitat.
A causa d’un preocupant estat de salut -superat després- el mestre Adolf Cabané i Pibernat, director llavors de l’Orfeó, va suggerir la seva substitució i em va proposar com el seu successor. Per tant, a partir del 4 d’octubre de 1975, em vaig fer càrrec de la direcció de l’Orfeó de Sabadell.
La meva primera actuació va ser amb motiu de la festa de Santa Cecília, al novembre de 1975, a la qual van seguir la missa del gall a l’església de Sant Feliu (24-12-1975) i el tradicional concert de Sant Esteve (26-12-1975). De les successives actuacions em permeto destacar els concerts de fi de curs, els de Sant Esteve, el de Sitges, i els inclosos a la Setmana de Cant Coral, a Barcelona (1976), amb la participació de diverses corals catalanes, espanyoles i estrangeres.
L’any 1977 vaig recomanar a la Junta Directiva de l’Orfeó la incorporació com a mestre director del llavors jove i prometedor mestre Edmon Colomer, i vaig retornar a la corda de tenors segons fins a l’1 de març de 1982, en què vaig donar per acabada la meva comesa com a cantaire de l’Orfeó de Sabadell.
En el concert de cloenda del curs 1976-1977, l’Orfeó em va distingir amb la insígnia d’or de l’entitat en reconeixement a la tasca realitzada com a cantaire i com a director.
Heus ací, sintetitzant, algunes vivències del meu pas per l’Orfeó de Sabadell.”
Efectivament, tal com explica el Mestre Olivella, l’any 1963 fou demanat per assumir la direcció artística de la Coral Estrella Daurada, cor d’homes, dedicada al conreu de la música claveriana i popular del nostre País, que ininterrompudament ha portat a terme fins l’any 2011. Aquesta mateixa entitat, impulsora inicial d’aquesta merescuda Medalla de la Ciutat al Mèrit Musical que avui se li atorga, el 1981 va retre un sentit homenatge al seu mestre, en motiu dels seu 25 anys al capdavant de la direcció musical.
Cal fer esment de la participació, l’any 1974, del mestre Francesc Olivella a la primera junta de l’Escola Experimental de Música de Cobla i Banda, en representació dels pares dels joves músics que formarien la Cobla Jovenívola de Sabadell i que, entre ells, hi havia els seus fills Josep i Jordi.
Remarcar, també, que del 1982 al 1985 fou nomenat mestre de la Federació de Cors Clavé i del mateix 1982 fins el 1988 es feu càrrec novament de la Coral Talia en una segona i molt fructífera etapa al front d’aquesta entitat.
Del 1989 fins el 2011 es va dedicar única i exclusivament a la seva estimada Estrella Daurada, que l’any 2005 havia ja celebrat el seu Cinquantenari. Al capdavant d’aquesta Coral, com a mestre director ha actuat en nombrosos actes i concerts entre els quals podem esmentar les Tradicionals Cantades de Caramelles, la participació en la Primera Trobada Internacional de Cors d’Homes, Concerts-cloenda de la Festa Major de Sabadell, i centenars d’actuacions per tot el país.
No voldria acabar sense dedicar un especial record a la enyorada persona que va ser esposa, mare, àvia i besàvia, Maria Alier i Prats i que malauradament, per poc temps no ha tingut, després d’una llarga vida al seu costat, la satisfacció i l’orgull d’estar present en aquest acte d’homenatge a la persona amb la qual va compartir la seva vida.
En resum, una vida exemplar la del Mestre Olivella, tant en l’àmbit personal i familiar, com el musical i cultural, que el fan del tot mereixedor d’aquest reconeixement, d’aquesta Medalla al Mèrit Musical que la seva ciutat, Sabadell, amb tota solemnitat avui li atorga.
Mestre Olivella, enhorabona, felicitats i moltes gràcies pel seu exemple!
Lluís Subirana
Sabadell, 4 d’abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada