De poeta a POETA
Vàrem néixer el mateix any.
Aquell 1938 de guerra incivil.
Jo he gaudit sentint-te recitar
però tu no saps ni que existeixo.
Tenim però un lligam: la poesia.
Però mentre la teva és sublim,
estimada i admirada per tothom,
la meva és molt senzilla i modesta.
Vull però que tingui vida pròpia
perquè potser un dia, per casualitat,
tindré la gran sort que la coneguis.
(A Joan Margarit, POETA)
1 comentari:
Amic Lluis: Tal vegada la teva poesia pot ser mes sencilla i modesta que la d'en Joan Margarit, pero ja saps que a la vida no tot ha de ser gran i sublim. Les teves poesies son uns granets de sorra que molts llegim i apreciem, i que fins i tot sentim enveja al ser incapaços de poder i saber igualar-los, jo en soc precisament un d'ells. Salut
Pep Albert
Publica un comentari a l'entrada