dimarts, 12 de març de 2013

Manifest Sardanes per la Independència


La Renaixença arriba a Catalunya cap a la segona meitat del segle XIX, i amb ella el ressorgiment del sentit de catalanitat en totes les seves expressions. És també el retrobament de les elits intel·lectuals amb els valors autòctons i populars. L'afirmació d'una identitat, llengua i cultura pròpies renova les argumentacions que anaven vestint el sentiment de pertinença a una nació, Catalunya. La diferenciació evident en el folklore potenciava una gradual inclinació intel·lectual envers la sardana que, en la seva singular coreografia i en les arrels populars de les seves expressions melòdiques, encarnava molts dels sentiments romàntics de l'època. Això faria que s’anés establint una relació paral·lela entre la situació política i cultural i el moviment sardanista.
Les conseqüències de les diferents dictadures, en tots els àmbits de la vida catalana, són prou conegudes. Evidentment, l’activitat sardanista va quedar gairebé paralitzada. Malgrat tot, la sardana i el sardanisme es van mantenir fidels al servei de la causa catalanista en els moments més angoixants i dramàtics d’aquests lamentables períodes de la nostra història. Els elements de llibertat, democràcia, seny i germanor que representa la sardana, eren de nou assimilats al caràcter del nostre poble, enfortint més el sentiment de nació.
Als anys setanta, les noves perspectives polítiques van fer revifar el moviment associatiu, i la sardana va canalitzar de nou un seguit de moviments reivindicatius. La mort del dictador, el retorn de Tarradellas, les eleccions i la recuperació de les institucions de govern van ser viscudes intensament des de dins del sardanisme, que aconseguia atraure als seus actes una gran quantitat de gent.
La sardana, avui, més que un element de reivindicació catalanista vol ser un símbol d’identificació i reafirmació d’uns valors socials i culturals. SARDANES PER LA INDEPENDÈNCIA aplega ciutadans i ciutadanes de totes les edats i condicions que, dins l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA volem ser presents a les manifestacions més representatives del país i propagar la nostra activitat per fer saber a tothom que: Volem un estat propi!
I cal insistir constantment que la sardana és cultura i una cultura és viva quan és dinàmica i practicada. Malament si poble i cultura no caminen junts i endavant. Per això, la sardana, el seu simbolisme, no pot ser mai immobilista. I això val per a la dansa, per a la música i per a tot allò més que representa: tradició, sentiment, gaudi, identitat. La visió maragalliana ja ho va deixar ben clar: la sardana és rítmica i oscil·lant. Perquè es fa i es desfà al ritme d’una societat que viu el present i que mira al futur.
I és justament en aquest present que viu el nostre país, d’una transcendència històrica sense precedents, que demanem a tot l’àmbit sardanista que treballi conjuntament amb l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA perquè en el futur immediat Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa!

Lluís Subirana
Sectorial Sardanes per la Independència
Assemblea Nacional Catalana
Cornellà de Llobregat, 3 de març de 2013

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si Lluis, si amb l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, l'esperit de lluita de tots els bons catalans, i si els politics saben actuar adecuadament, podem guanyar la guerra que ens tenen declarada sense canons els del paìs veï i aconseguir la fita que molts volem desde tota la vida.Anim Lluis, no deixis d'escriure, que tambè es una tasca bona i molt necesaria. SALUT
Pep Albert