dissabte, 21 de maig de 2011

Esperit de Festa 21-05-11

Fa pocs dies que ens ha deixat, a l’edat de 84 anys, l’amic lleidatà Sebastià Gràcia i Petit, un referent del sardanisme català més enllà de les comarques de ponent on exercia el seu mestratge i la seva experimentada influència. La seva defunció s’ha produït quan es disposava amb tota la il·lusió a participar, tot i la migrada salut que arrossegava els darrers anys, en la celebració del 50 aniversari de la proclamació de Lleida com a Ciutat Pubilla de la Sardana, esdeveniment del qual ell n’havia estat un dels principals promotors. Fa molts anys que amb el Sebastià ens unia una sincera relació d’amistat. Hem coincidit i participat als principals esdeveniments sardanistes de les darreres dècades celebrats al nord i al sud de Catalunya. De la seva extensa trajectòria en l’àmbit de la promoció i organització cal esmentar la seva llarga i continuada acció a través del Grup Sardanista del CE Huracans de Lleida, del qual n’era president i referent inqüestionable. El seu caràcter fort i amb una visió de la sardana nostàlgica i fixada en l’època de la seva joventut li havia ocasionat discrepàncies amb altres sectors del sardanisme però la seva constància i tenacitat era admirada per tothom. D’ofici llibreter ha estat encomiable la seva tasca periodística realitzada mitjançant el diari La Mañana i l’emissora Ràdio Lleida, on havia mantingut gairebé durant 50 anys, des del 1960 al 2007, espais setmanals fins que va ser hospitalitzat. Tenia l’amabilitat de que sempre que publicava alguna cosa referida a la meva persona m’enviava el retall del diari per correu perquè me n’assabentés. Aquesta tasca de difusió li ha estat reconeguda amb diversos premis per l’Obra del Ballet Popular i la Federació Sardanista de Catalunya els anys 1962, 1974, 1976, 1980, 1995, 2000 i 2010. Ha rebut múltiples homenatges arreu del territori català i la màxima distinció de la qual se sentia orgullós: la concessió de la Creu de Sant Jordi, l’any 1987. També havia rebut la medalla de la ciutat de Lleida l’any 2007.La darrera vegada que vàrem coincidir va ser el passat 9 d’abril a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt, tal com en vaig deixar constància en el comentari emès el passat 16 d’abril. Em va dir que s’estava refent d’una operació però que li costava molt i que es trobava molt cansat. Em va preguntar què estava escrivint però ja no em va demanar, com havia fet altres vegades, que li enviés els llibres quan els publiqués. S’aixecà de la cadira i en abraçar-me em va semblar que era com un emotiu comiat. Arrossegant els peus i apuntalat amb un bastó es va acostar als músics i va pronunciar, emocionat, el que seria el seu darrer parlament en públic.
Quan m’he assabentat de la seva mort m’he preguntat si amb aquella darrera abraçada li vaig saber transmetre prou la meva estima i admiració. En tot cas desitjo que aquest comentari des de la Torre de l’Aigua de Sabadell li arribi allà on es trobi, no on allà on reposa com s’acostuma a dir perquè, coneixent-lo, pot ser que ja n’estigui organitzant alguna amb la sardana com a protagonista.
Lluís Subirana. Director