Esperit de Festa 16-04-11

Dissabte passat, 9 d’abril, convidat pels amics de la cobla Contemporània vaig assistir a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt. A les 6 de la tarda, sota un sol de justícia, centenars de persones arribades de diversos indrets, entre elles dos autocars procedents de Lleida i organitzats pel Grup Sardanista Balàfia, van ocupar tota l’extensió de la històrica Plaça del Mercadal, d’estructura quadrada, totalment porticada amb vuit arcades per banda. Vaig tenir l’ocasió de saludar al president de la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes, Josep Maria Roset, i el vell i gran amic Sebastià Gràcia, autor del text de la presentació del llibret on, entre altres coses manifesta: “Vull destacar la força d’aquests joves músics: la Jovenívola d’Agramunt i la Contemporània que no paren d’innovar. Estimen la música, la sardana, la gresca!, i ho projecten a les seves actuacions. Jo els vull trametre- continua dient Sebastià Gràcia- el meu suport, el suport d’un sardanista de molts anys, que els demana que s’esforcin més, si cap, tot dient-los: No pareu, que tot fa falta!” I, fent cas d’aquesta petició a la plaça no parava ningú, els músics dalt l’empostissat tocant i movent-se al ritme de les composicions i a la plaça les rotllanes ballant des del primer a l’últim compàs de les sardanes de set tirades. Després dels parlaments de la presentació al públic del CD Fent Amics 2, a càrrec dels amfitrions de la festa, de l’exhibició i repartiment de diplomes als assistents al curs de sardanes organitzat per l’Agrupació Sardanista Barretina i mentre sentia les cobles desgranar les seves melodies vaig decidir de fer un tomb pel centre històric d’Agramunt. A tocar de la plaça dos edificis singulars van atraure la meva atenció: Cal Mas Vell, una construcció del 1806 actualment destinada a serveis i que un cop remodelada va ser inaugurada pel sabadellenc Xavier Bigatà, quan era Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, i l’edifici de la Societat Cultural Recreativa Casal Agramuntí, fundada el 1934, seu de la Biblioteca Municipal que porta el nom d’un il·lustre escriptor agramuntí: Guillem Viladot. Però el que més em va impressionar va ser passejar pels carrerons del nucli antic i per la plaça de l’Església, on hi ha la Casa de la Vila, un edifici del 1834. Per protegir-me del sol vaig entrar a l’església arxiprestal de Santa Maria, d’estil romànic, amb el seu campanar d’estil gòtic i els tres absis que li donen singularitat i que va ser declarada monument nacional l’any 1931. Allà vaig contemplar el retaule barroc de la capella del Roser i un altre retaule de fusta policromada, d’estil gòtic, dedicat a la Mare de Déu dels Socors, patrona de la Vila. Vaig retornar a la plaça quan les cobles eren obligades a repetir les seves darreres interpretacions i la lluna, de quart creixen, ja havia substituït al sol. Eren ja les nou del vespre quan una gran rotllana encerclava la plaça porticada i les dues cobles, al centre, interpretaven la darrera sardana. Després de tres hores d’intensa activitat res millor que una generosa degustació del famós torró fet de mel, avellana i clara d’ou, conegut com el torró d’Agramunt i que s’elabora a la vila des del segle XVIII. Encara quedava però el sopar de germanor entre les dues cobles com a un exponent més de la bona sintonia musical i dels llaços d’amistat refermats amb aquest Fent Amics 2 que, com el seu número indica, tot fa suposar que els inquiets components de la Contemporània ja tenen en projecte el Fent Amics 3. Va ser un plaer compartir amb tots ells aquesta jornada a Agramunt i gaudir d’una tarda on la música i la dansa de la sardana van ser els principals protagonistes. Lluís Subirana. Director