Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Andana subterrània
Perdut en una andana solitària
veia passar, rabents, els trens
que amunt i avall com llançadores
anaven teixint el pas del temps.
Algú invisible, amb veu metàl·lica
i sense que ningú se l’escoltés
anunciava arribades i sortides
amb destinacions desconegudes.
Darrere els vidres de les finestres
dels vagons fermament encadenats
s’intuïen perfils pretesament humans
desfigurats per la velocitat.
Jo contemplava impassible el pas
d’aquells rostres terriblement anònims
que anaven desapareixent engolits
per la negra boca del túnel del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada