Calçotada a La Granota
Amb els pollancres encara despullats
aquest llarg hivern s’acomiadava.
La forta remor de l’aigua del torrent
musicava l’adéu del sol que declinava.
Queia la tarda al prat de La Granota
i aprofitant al màxim la darrera claror
els amics i amigues s’acomiadaven
per emprendre tots el reton cap a casa.
Enrera quedava l’escalfor del foc
i el gust agradable de la salsa i el calçot,
i el brogit de les converses creuades
i de les rialles esclatants i sinceres.
I enrera quedaven unes quantes hores
molt felices i alegrement compartides
i ens fèiem el ferm propòsit de repetir-les
perquè, la bona amistat, no admet renúncies.
Trobada dels amics de sempre
Diumenge, 13 de març de 2011
Amb els pollancres encara despullats
aquest llarg hivern s’acomiadava.
La forta remor de l’aigua del torrent
musicava l’adéu del sol que declinava.
Queia la tarda al prat de La Granota
i aprofitant al màxim la darrera claror
els amics i amigues s’acomiadaven
per emprendre tots el reton cap a casa.
Enrera quedava l’escalfor del foc
i el gust agradable de la salsa i el calçot,
i el brogit de les converses creuades
i de les rialles esclatants i sinceres.
I enrera quedaven unes quantes hores
molt felices i alegrement compartides
i ens fèiem el ferm propòsit de repetir-les
perquè, la bona amistat, no admet renúncies.
Trobada dels amics de sempre
Diumenge, 13 de març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada