dissabte, 19 de març de 2011

Esperit de Festa 19-03-11

Fa aproximadament un any, en el meu comentari setmanal vaig fer una referència a la programació concertística i vaig dir:
“Després dels lamentables fets del Palau de la Música, es temia per la continuïtat del ja tradicional Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau.” I continuava dient ara fa un any: “Doncs bé, els nous gestors no han renunciat als diversos cicles programats al llarg de l’any sinó que els han presentat amb tota la il·lusió i amb el ferm propòsit de millorar-los cada any. Pel que fa concretament al Cicle de Cobla, Cor i Dansa, en la que ja serà la seva 12 edició, s’han programat cinc concerts a celebrar el 6 i 20 de març, 10 i 17 d’abril, i 15 de maig. Hi intervindran les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de la Bisbal; la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Esbart Ciutat Comtal.”
Repeteixo que això és el que deia ara fa aproximadament un any. Malauradament, però, aquells fets del Palau, l’espoli econòmic, l’escàndol de la gestió anterior i l’entrada de nous responsables, amb l’obligada retallada pressupostària, han fet que tots aquells bons propòsits s’esvaïssin en poc temps i que aquesta temporada ens quedéssim sense aquest prestigiós cicle. Ja és coincidència que precisament hagi estat la que seria l’edició número 13 la que hagi passat a millor vida. Els que consideren aquest número com a un símbol de malastrugança, en tenen ara nous motius.
Ja em temia quelcom per la manca de notícies al respecte i que es va confirmar quan vaig rebre del servei de premsa del Palau de la Música quatre llibrets amb la programació de quatre cicles denominats “Tardes al Palau”, “Diumenges al Palau”, “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català” i “Cambra Coral Onca”. Era la confirmació de que si algú havia de desaparèixer era, precisament, el “Cicle de Cobla, Cor i Dansa”.
Cal dir però, en honor a la veritat, que la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona participa avui dissabte 19 de març conjuntament amb l’Orfeó Català en el primer concert del “Cicle de Concerts de l’Orfeó Català”, i que ho tornarà a fer el dia 2 d’abril dins del cicle “Tardes al Palau”, i que, també dins d’aquest cicle, el 14 de maig hi actuarà l’Esbart Marboleny. La realitat és però que la presència de la cobla en aquests cicles serà només de dues actuacions i sempre a càrrec de la mateixa Sant Jordi, segurament pels acords mantinguts amb l’administració a causa d’incorporar al seu nom el títol de Ciutat de Barcelona.
Veiem doncs com aquells propòsits de millora expressats fa un any s’han traduït, pel que fa a la música de cobla, a un acord de mínims. En el moment de redactar aquest comentari està pendent una roda de premsa per tal de presentar els cicles d’aquesta nova temporada. Ens podem imaginar els raonaments i les justificacions que argumentaran els organitzadors per tal de fer-nos entendre les diverses circumstàncies i la difícil situació per la que travessa la històrica entitat. Però per molt comprensius que siguem, la realitat és només una i ben palesa: la música de cobla i per a cobla no té el reconeixement que per la qualitat actual dels seus intèrprets i les composicions li correspondria.
Almenys que no ens diguin que sempre ens queixem. La realitat és la que és i si no, estem oberts a que ens demostrin el contrari.
Lluís Subirana. Director