Esperit de Festa 10-07-10

Diumenge passat vaig assistir a la quarta edició de l’Aplec Comarcal d’Osona que es va celebrar a la localitat d’Alpens, el terme més septentrional del Lluçanès, punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Bergadà i el Ripollès. Els seus carrerons estrets, amb cases de pedra molt restaurades, amb bonics portals i finestres i amb artístiques reixes i ornaments de ferro, menen a una plaça allargada on es troba ubicada la Casa de la Vila. Durant el matí, un sol radiant va il·luminar la plaça on, sota la presència dels gegants d’Alpens i de Prats de Lluçanès, l’Esbart dansaire d’Alpens ens va oferir una magnífica mostra de cultura tradicional catalana interpretant el Ball del ciri de Viladrau i la Dansa alpensina. Per esquivar el sol que queia sobre la plaça, l’audició de sardanes matinal a càrrec de la Ciutat de Girona, es va traslladar sota els ombrívols paratges d’un antic mas, regit després per una ordre religiosa i ara reconvertit en lloc de trobada i repòs.
Segurament que això no va agradar a l’astre rei perquè el cel es va anar enfosquint i, com l’any passat a Sant Julià de Vilatorta, una forta tempesta va obligar a celebrar l’aplec de tarda en una moderna instal·lació ubicada al que havia estat una antiga fàbrica de teixits de cotó que va tancar portes l’any 1967.
Les cobles Ciutat de Girona, La Blanes i La Flama de Farners van anar desgranant les seves interpretacions seguides per una molt bona quantitat de dansaires i oïdors, la majoria procedents de les comarques d’Osona, Bergadà i Ripollès, però també de moltes altres localitats de Girona i Barcelona. Les tres cobles de conjunt varen estrenar la sardana de Miquel Tudela titulada Alpens.
A mesura que avançava la tarda va anar deixant de ploure i es van formar algunes rotllanes a l’entorn del recinte. Mentre la jove alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol i l’incansable Joan Codina atenien el bon desenvolupament de l’aplec, jo em vaig fixar en una dada curiosa sobre les edats de tots els assistents. Fent una simplificació i dividint-los en tres teníem un primer grup, el dels més joves, curiosament l’equip organitzador, que podríem situar entre els 18 i 25 anys; el segon grup, els músics, entre els 25 i els 50 anys; i el tercer grip, i majoria, el públic i els balladors, entre els 50 i els 75 anys. Pel que fa al segon i tercer grup, un fet habitual a molts aplecs. Però pel que fa a la joventut dels organitzadors, un fet remarcable per poc usual i digne de felicitar i d’imitar.
Una altra dada a constatar és la voluntat de futur d’aquest aplec comarcal que, des de la primera edició a Sant Quirze de Besora el 2007, ja ha passat per Montesquiu (2008), Sant Julià de Vilatorta (2009), Alpens (2010) i ja té confirmades les poblacions de Viladrau (2011) i Prats de Lluçanès (2012).
Així, l’Estendard que l’any passat es va inaugurar i que tinc l’honor de ser-ne el padrí, conjuntament amb Rosa Vestit, Consellera delegada de Cultura del Consell Comarcal d’Osona, que n’és la padrina, podrà acompanyar i presidir la música i la dansa de la sardana per aquestes poblacions osonenques i deixar testimoni de la seva persistent voluntat de futur.
Lluís Subirana. Director