Del llibre Sense treva
Il·lustracions Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm 36. Sabadell
Potser...T’allunyaves
quan més volia apropar-me.
M’ignoraves
quan més volia interessar-te.
No em veies
quan jo més et mirava.
No em deies res
quan vehement et parlava.
Eres estàtua de gel
quan ardidament et besava.
Potser eres, només,
una il·lusió imaginada.
quan més volia apropar-me.
M’ignoraves
quan més volia interessar-te.
No em veies
quan jo més et mirava.
No em deies res
quan vehement et parlava.
Eres estàtua de gel
quan ardidament et besava.
Potser eres, només,
una il·lusió imaginada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada