Esperit de Festa 24-04-10

L’activitat concertística d’aquest mes d’abril, amb 15 concerts escampats per pobles i ciutats de Catalunya, crec que mereix aquest comentari. En no poder-los comentar tots em referiré als quatre del Palau de la Música Catalana que per la seva significació, tant a nivell de qualitat com del lloc, tenen una especial transcendència. Comencem pel del dia 10 d’abril. La cobla La Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, va actuar en la tercera sessió del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau oferint, a la primera part, sardanes d’Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Josep i Francesc Cassú, Joan Lluís Moraleda i Xavier Pagès, completant el programa amb una revisió monogràfica de sardanes del mestre Conrad Saló. La veu i la música coral van ser els protagonistes, el 17 d’abril, d’un atractiu i interessant programa interpretat per la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigida per Ramon Noguera, i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Una primera part de cobla, amb obres de Josep Maria Bernat, Lluís Lloansí, Josep Solà, Ramon Serrat, Domènec Moner i Joaquim Serra; una segona part amb la Polifònica interpretant Josep Anselm Clavé, Joaquim Serra i Manuel Oltra, i una tercera conjunta amb obres de Manuel Saderra Puigferrer, Francesc Cassú, Fèlix Martínez Comín i Lluís Albert, van demostrar l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la música catalana. La cobla també serà present en el marc dels Concerts de Primavera dins el Cicle Concerts de Tarda al Palau. Concretament, el 26 d’abril, La Principal del Llobregat, sota la direcció d’Esteve Molero, interpretarà l’espectacle ‘Ritmes d’anada i tornada’ amb l’actuació solista de Roger Soler a la percussió llatina.
Comentari especial mereix l’actuació, el 16 d’abril, de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, sota l’organització de l’Obra Social Caixa Penedès i a benefici de l’Associació Catalana de Fibrosi Quística. Aquesta inèdita formació combina l’experiència dels instruments de corda de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i substitueix els instruments de vent de les tradicionals orquestres simfòniques –oboès, flautes, clarinets, fagots- pels instruments de la cobla, en aquest cas els de La Principal de la Bisbal. Amb la inclusió d’una arpa i la percussió, suma un total de 43 instrumentistes i està dirigida per Carles Coll i Francesc Cassú. Amb la col·laboració coreogràfica de l’Agrupació Mediterrània Dansa, van oferir un espectacle musical de gran categoria combinant temes de la Nova Cançó: Serrat, Llach, Raimon; sardanes: Josep Serra, Pau Casals, Garreta, Bou, Morera, Francesc Cassú; obres per a cobla: Narcís Lagares, Joaquim Serra, Carles Coll; rock català: Sopa de Cabra, Sau, Els Pets; havaneres: Ortega Monasterio, i un final apoteòsic amb obres tradicionals com Muntanyes del Canigó, L’emigrant, El cant de la Senyera i La Santa Espina. El públic, majoritàriament no sardanista donada la finalitat del concert, es va rendir a la qualitat i amenitat de l’espectacle regalant als intèrprets i director contínues ovacions.
Repeteixo les xifres: 15 concerts, autors catalans de prestigi, formacions musicals amb un gran nivell interpretatiu, obres emblemàtiques del repertori musical català, prestigiosos directors, molts escenaris rellevants, un gran nivell d’assistència i, tot això, premiat amb un total i mesquí silenci informatiu pels principals mitjans de la premsa i la televisió.
No voldria convertir aquest comentari setmanal des de la Torre de l’Aigua amb un mur de lamentacions o en un memorial de greuges. Però hi ha fets que no es poden silenciar. Els confesso que coneguda aquesta interessant oferta de concerts, aquest mes he posat especial interès en repassar la informació cultural i musical dels principals mitjans de comunicació catalans. I llevat d’informacions puntuals a càrrec d’algunes persones vinculades al món sardanista i que col·laboren en algun mitjà, no he sabut trobar cap ressenya ni cap recomanació sobre aquest tipus d’activitat cultural i musical. Per evitar excuses de mal pagador em consta que la circular Infosardana, que conté tota la programació mensual, s’envia a les redaccions dels principals mitjans informatius, tant pel que fa a la premsa, com a la ràdio i televisió. El menyspreu d’aquests contra la nostra música i la programació concertística de les cobles és flagrant. Des de la televisió pública cada dia ens recomanen actes culturals, teatre, concerts, mai però un concert de cobla. No vull acabar aquest comentari amb una sensació de desànim o desesperació. Al contrari. La qualitat de la majoria d’aquests concerts ens demostren, malgrat els que s’entesten a menysprear-ho o ignorar-ho, que amb la nostra música més autèntica també som un país que, tot sol, pot anar pel món amb la cara ben alta.
Lluís Subirana. Director.