dissabte, 17 d’abril de 2010

Esperit de Festa 17-04-10

Al darrer número de la revista Anella corresponent a aquest mes d’abril, Carles Roquet ens parla de la crisi i diu: “D’un temps ençà sovint es parla de la crisi econòmica que ens envolta i que ha fet que alguns dels nostres tarannàs hagin canviat radicalment, des del hàbits de la compra fins a les vacances. És evident, continua Roquet, que l’impacte social que té una situació d’aquest tipus es troba al carrer, als negocis, a l’esbarjo i també a la cultura. Quan tothom està passant moments difícils perquè tot està més aturat, la cultura se’n ressent considerablement. Les entitats que es dediquen a la promoció cultural queden ofegades perquè els llocs de finançament habituals es tanquen i queden només a la mà de les subvencions oficials que també han quedat tocades. La sardana no n’és pas una excepció. Ens trobem que les cobles segueixen cobrant (només faltaria!) i que els ajuntaments, diputacions i Generalitat cada cop estrenyen més les seves aportacions.”
Totalment d’acord amb en Carles Roquet però és necessari, i molt important, fer algunes matisacions sobre els criteris institucionals de les subvencions. I posaré un exemple de total actualitat: les subvencions institucionals a la Feria de Abril segons han publicat diversos mitjans de comunicació. Comencem per l’Ajuntament de Barcelona que els hi ha concedit 85.000 euros, els mateixos que l’any passat. Aquí doncs i per a aquesta destinació, de crisi res de res. Seguim amb la Diputació de Barcelona que, per no ser menys, també els hi ha concedit 85.000 euros, només 5.000 menys que l’any passat que n’hi va destinar 90.000. Continuem amb la Generalitat de Catalunya que n’hi ha destinat 49.000 i, perquè no sigui dit, els hi ha restat la minsa quantitat de 1.000 euros dels 50.000 que els hi va concedir l’any passat. A aquests 219.000 euros cal sumar-n’hi 12.000 del Ministerio de Cultura i, atenció, 86.000 de la Junta de Andalucia, fins a sumar el total subvencionat de 317.000 euros, gairebé 53 milions de les antigues pessetes. En relació a aquesta generosa subvenció de la Junta de Andalucia ens podríem preguntar ¿quants d’aquests 86.000 euros han sortit dels impostos catalans i després de passar per Madrid han anat a Andalusia perquè la Junta, generosament, els retornés a Catalunya per ajudar els organitzadors d’aquesta festa? Segurament no ho sabrem mai. Però el que sí sabem i tenim molt clar que això de la crisi, de la manca de recursos a la cultura catalana i de la distribució que d’aquests se’n fa, depèn dels criteris i finalitats polítiques de qui els administra. I, a la vista d’aquest exemple, vostès mateixos en poden treure les conclusions que creguin més oportunes.
Lluís Subirana

2 comentaris:

montse valls ha dit...

Cal fer la difusió més amplia possible d'informacions precises, clares i documentades com aquesta.
Sería molt bó que es publiqués en algún diari.S'ha d'anar convencent a la gent, amb arguments sòlids i tristement certs com aquests, que l'únic camí que tenim per viure amb dignitat es fer-nos independents com més aviat millor.
Gràcies, Luís.

Anònim ha dit...

Company Lluis: No t'has de preocupar. A la propera audiciò de sardanes que celebrem, FAREM UNA COLECTA PER AJUDAR A LA FERIA DE ABRIL.....ja que dingu els ajuda, ho farem nosaltres ¿no hem de ser mes solidaris els catalans?

Pep Albert