dissabte, 25 de juliol de 2009

Esperit de Festa 18-07-09

Segurament, molts de vostès, amables oients, recordaran que fa poc vaig dedicar aquest comentari al programa Bocamoll que, presentat per Espartac Peran, emet cada tarda vespre TV3. I recordaran que citava una entrevista que li havien fet al programa de l’aplec de Mataró preguntant-li perquè a l’espai musical del seu programa no hi havia posat mai cap sardana. També recordaran que, en principi, ell va argumentar que l’espai consistia en endevinar la lletra d’una música determinada i, quan se li va dir que també hi ha moltes sardanes amb lletra va reconèixer que “l’havien enxampat”.
Doncs bé, encara que no s’hagi reconegut públicament, és molt probable que a resultes d’aquesta entrevista i, possiblement també pel comentari emès des del nostre programa, en l’edició del passat dilluns 6 de juliol l’espai musical va ser dedicat a endevinar la lletra de la sardana Llevantina. La versió era a càrrec de Marina Rossell i un dels concursants, de mitjana edat, no va tenir cap problema en reproduir la lletra, cosa que no passa massa sovint i que demostra que sardanes cantades emblemàtiques com aquesta Llevantina, o altres com La Santa Espina, Maria de les trenes, L’Empordà, La sardana de les monges, Les fulles seques, És la Moreneta, Girona aimada, La cardina encara salta, etc., continuen presents, malgrat tot, en l’imaginari popular del cançoner català i recordades per successives generacions que, per la seva edat i la manca de difusió pública, semblaria lògic que les desconeguessin.
Podríem pensar, doncs, que per la meva part, de la mateixa manera que vaig criticar el fet de menystenir les nostres sardanes cantades en aquest espai televisiu, reconegués ara la feliç iniciativa de programar-ne una. Però em permetran que, en tot cas, ajorni un temps aquest reconeixement i aquesta satisfacció perquè molt em temo, i m’agradaria equivocar-me, que això haurà estat com una mena de condescendència fruit de la circumstàncies. Per tant, els demano a tots els qui segueixen el programa Bocamoll que estiguin atents i que, si en un temps breu, apareix de nou al concurs un tema de sardana cantada, tots plegats ens considerem llavors representats i seguidors del programa tot hi agraint al seu presentador Espartac Peran la seva sàvia rectificació.
I, un apunt final. Aquest fet demostra que no ens podem quedar mai de braços plegats davant la indiferència i la injustícia i que és absolutament lícit denunciar, amb el respecte necessari, tot allò que, per ignorància o menyspreu, atempta sobre la necessària promoció del nostre patrimoni col·lectiu. I acabo una vegada més citant una de les meves frases preferides, la del mestre Pompeu Fabra que diu: “Cal no abandonar mai ni la lluita ni l’esperança”.
Lluís Subirana. Director