dilluns, 13 de juliol de 2009

Esperit de Festa 11-07-09

Vaig assistir a l’Aplec Comarcal d’Osona que estava previst celebrar al magnífic Parc de les Set Fons de Sant Julià de Vilatorta. Durant tot el matí, al Punt d’informació del Parc, es va poder visitar l’exposició de retrats de compositors sardanistes, cedida per Josep Burniol. També una exposició permanent sobre l’aigua. Una mostra de cultura tradicional catalana amb gegants i grallers, l’Esbart dansaire d’Alpens i els bastoners i grallers de Sant Bartomeu va donar pas a una audició de sardanes de set tirades a càrrec de la cobla Ciutat de Girona. Però una espectacular tempesta d’estiu va obligar a que, després de dinar, la tercera edició de l’Aplec Comarcal amb les cobles Ciutat de Girona, La Blanes i Sabadell es traslladés a un pavelló d’esports, fa poc inaugurat, però que en determinats indrets l’aigua hi entrava a raig. La Colla Sardanista Encís, de Manlleu, va fer una exhibició i es van estrenar tres sardanes: Sardanistes d’Osona de Dolors Viladrich, Osona salta i balla de Miquel Tudela, i Font Noguera de Joan Lázaro.
Un altre dels actes de la tarda va consistir en la presentació del nou estendard que anirà presidint aquestes celebracions anuals. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que la paraula aplec significa una reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada i defineix un estendard com a bandera, penó o guió del cap d’estat i, també, com una ensenya representativa de cossos d’armes o de corporacions religioses. Però l’estendard que es va presentar diumenge no vol representar res d’això, sinó que vol ser un símbol d’unió del sardanisme osonenc. Vol ser un exemple de la capacitat que tenim els catalans, si volem i ens ho proposem, d’agrupar-nos i de treballar per a un mateix ideal. Llàstima que aquesta unió, aquest exemple de germanor, de solidaritat i de llibertat que la sardana exemplifica, no serveixi com a model dels nostres representants institucionals en uns moments en que el nostre país necessita, més que mai, avançar sota un mateix estendard i amb un mateix objectiu: Catalunya. En canvi, estic segur que aquest estendard serà el pal de paller a l’entorn del qual s’aplegarà tot el sardanisme representatiu de la comarca d’Osona, convidant a tothom a participar del seu aplec que, l’any passat a Sant Quirze de Besora, aquesta edició a Sant Julià de Vilatorta, i l’any vinent a Alpens, referma la nostra identitat, i ens fa sentir orgullosos de ser sardanistes i catalans.
Espero i desitjo que, a partir d’ara, l’Estendard de l’Aplec Comarcal d’Osona esdevingui, també, un símbol per tot el sardanisme osonenc.
Lluís Subirana. Director