dilluns, 20 d’abril de 2009

Esperit de Festa 18-04-09

Coincidint amb la proposta perquè el Parlament de Catalunya declari la sardana Dansa Nacional de Catalunya, la ciutat de Figueres, actual Capital de la Cultura Catalana, ha incorporat la sardana entre les candidates a l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, que promou enguany en el marc de les seves activitats de divulgació i promoció cultural. Juntament amb la sardana, les candidatures presentades fins ara a aquesta campanya de la Capital de la Cultura Catalana són: la Dansa de la Mort de Verges, els castells, l’Escolania de Montserrat, la Passió de Cervera, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Passió de Sant Fructuós de Tarragona, la Catalunya Exterior i el Patrimoni literari català. Qualsevol ciutadà, entitat o institució de Catalunya i Andorra que s’hagi assabentat d’aquest tema ha tingut l’oportunitat de fer propostes per alguna d’aquestes opcions per a ser incloses a convertir-se en algun dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. A la web de la Capital de la Cultura Catalana s’hi podia trobar tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es podien presentar fins el passat 15 d’abril. Posteriorment s’iniciaran les votacions que hauran de determinar la selecció d’aquests 10 tresors. El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos,
els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals. En l’àmbit del patrimoni immaterial de la humanitat, la Unesco té una llista de noranta elements representatius d’arreu del món, entre els quals La Patum de Berga i el misteri d’Elx.
La campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s’entronca amb les campanyes de divulgació i promoció cultural que l’organització Capital de la Cultura Catalana ha desenvolupat anteriorment, sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya, sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea. Algunes d’aquestes campanyes, posteriorment, han tingut una difusió internacional a través de l’Oficina Internacional de Capitals Culturals.
Cal recordar que Figueres, com a actual capital de la cultura catalana, ja compta entre els seus eixos d’actuació amb la sardana i amb un dels seus figuerencs il·lustres, Pep Ventura, i que en l’acte inaugural va representar una sardana aèria que va tenir una àmplia repercussió mediàtica.
Sigui quin sigui el resultat de l’elecció, el fet que la sardana sigui objecte de propostes a aquest nivell demostra que continua vigent com un element representatiu i actiu de la nostra actualitat política i cultural. I això és, al meu entendre, una bona notícia.
Lluís Subirana. Director