dilluns, 6 d’abril de 2009

Esperit de Festa 04-04-09

Molts caps de setmana em caldria tenir el do de la ubiqüitat per poder ser als diferents llocs que l’activitat cultural i sardanista genera i que mereixen el meu interès. En no disposar, doncs, d’aquesta impossible virtut de poder ser a diferents llocs a la vegada, em toca decidir. Un decisió que, moltes vegades, ve condicionada per compromisos anteriors. Per exemple vaig iniciar el passat cap de setmana, culturalment parlant, assistint el dissabte matí a l’assemblea de socis de l’Esbart Sabadell Dansaire, primer de caràcter ordinària i, tot seguit, extraordinària per tal d’elegir la junta pels propers 4 anys i que, en no haver-se presentat cap candidatura alternativa, continuarà presidida per Josep Egea, amb el propòsit de que aquest nou mandat serveixi ja de traspàs de poders a la nova generació que ja forma part de la junta i que ha demostrat, amb la bona marxa de l’entitat, tant a nivell social i cultural com econòmic, que està suficientment preparada. Lamentablement els socis això d’anar a les assemblees ho tenen molt abandonat i és una llàstima ja que és una manera de donar suport a la junta i agrair-los el seu treball que, com en el cas de l’Esbart Sabadell Dansaire, és digne d’elogi i felicitació.
Dissabte a la tarda vaig ser al Palau de la Música Catalana en el tercer concert del Cicle de Cobla, Cor i Dansa, amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons. Un programa musical d’obres de compositors de gran nivell: Honorat Vilamayà, Manel Blancafort, Enric Morera, Josep Marimón, Manuel Oltra i Joaquim Serra, magníficament interpretades. També es va estrenar una obra de Salvador Brotons per a mezzosoprano i cobla. Tot i la seva qualitat, una filigrana musical pel lluïment dels instruments de la cobla i per a la veu d’Anna Alàs, moltes de les frases de la mezzo eren tapades per la sonoritat de la cobla i no arribaven al públic per ser convenientment enteses. Aquest és un tema que s’ha comentat moltes vegades i que sorprèn que l’experiència en la direcció coblística de Salvador Brotons no ho tingués més en compte.
I, arribat el diumenge, com deia al principi, em va tocar decidir. M’hauria agradat anar a l’Aplec del Masnou, acceptant la invitació de la presidenta de l’entitat Carme Pruñonosa, però no va poder ser, com tampoc em va ser possible assistir a la ballada de tarda a la Plaça Marcet amb la Contemporània i el seu acte solidari amb Mans Unides. El motiu és que ja m’havia compromès feia setmanes per assistir a la Diada del Soci de l’Agrupació Sardanista de Malgrat de Mar, acceptant la invitació de la junta presidida per Montserrat Clapés. Va ser una jornada molt ben organitzada, amb missa, ofrena floral al Monument a la Sardana, ballada d’una sardana a l’entorn del monument, dinar de germanor i, a la tarda, recital de Núria Feliu, amb les sardanes més populars. Tot un èxit. Com èxit de públic va tenir també, segons m’he pogut informar, l’Aplec de Masnou i èxit solidari a la ballada de Sabadell, malgrat que el temps no acompanyés a cap d’aquests actes comentats.
De retorn a casa pensava que si bé jo no havia pogut estar a tot arreu, tots els actes s’havien celebrat amb l’èxit que mereixen els seus organitzadors. I això és realment el més positiu de tot.
Lluís Subirana. Director