Entre vers i vers
Entre els versos del poema
acollim el nostre amor,
l’abraçada impetuosa
i el plaer del bes furtiu.
Rimant llavi amb llavi,
i comptant els batecs
d’uns cors accelerats
mentre el temps s’escola
entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa.
Mots que són sospirs,
mirades que són missatges,
carícies que són promeses,
llàgrimes que són records,
passió que és foc de vida.
Entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa,
rimem el nostre amor
més enllà del poema.
Entre els versos del poema
acollim el nostre amor,
l’abraçada impetuosa
i el plaer del bes furtiu.
Rimant llavi amb llavi,
i comptant els batecs
d’uns cors accelerats
mentre el temps s’escola
entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa.
Mots que són sospirs,
mirades que són missatges,
carícies que són promeses,
llàgrimes que són records,
passió que és foc de vida.
Entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa,
rimem el nostre amor
més enllà del poema.
1 comentari:
Lluís, aquest m'ha arribat al cor, fent-me quasi plorar tot i que, contenint les llàgrimes he vist que l'amor arribava més lluny que el mateix poema. Felicitats i gràcies per escriure coses tan boniques. Marina Antúnez
Publica un comentari a l'entrada