dissabte, 21 de febrer de 2009

Esperit de Festa 21-02-09

Bon dia:
L’elecció del tema del comentari d’aquesta setmana és el resultat d’una profunda i meditada reflexió a l’entorn d’una notícia que ha ocupat el primer pla de l’actualitat sabadellenca i catalana: la recent mort de qui va ser el nostre primer alcalde de la democràcia, Antoni Farrés. Una notícia que els mitjans de comunicació, tant locals com nacionals, han reflectit abastament aquests darrers dies. La qüestió és, doncs, si des d’aquest programa en vull fer referència, en funció de què i del perquè la persona i l’obra d’Antoni Farrés hi pot ser evocada? Doncs perquè he pensat que tot el que s’escriuria sobre ell i els seus 20 anys d’alcalde de la nostra ciutat faria referència especialment a temes polítics i socials, en correspondència al que va ser la seva principal dedicació, però que també calia tenir present que Antoni Farrés va ser l’alcalde de tots, escollit democràticament i, entre aquests “tots”, el votessin o no, hi havia també els sardanistes. Per això he pensat que podia evocar els vint anys del seu mandat recordant què va passar, sardanísticament parlant, durant aquell període de 1979 a 1999. I, a manera de breu resum, recordar alguns fets prou significatius. El 1979 era l’època dels aplecs de la sardana al Bosc de Can Deu i aquest mateix any es va fer el I Aplec de Tardor. També a partir d’aquest any la Revetlla del Sardanista es va fer a l’Hotel Urpí. El 1981 es va celebrar el Concurs de Composició Musical de Sardanes coincidint amb el Centenari del Banc de Sabadell. Una altra data important, amb presència d’Antoni Farrés, va ser la commemoració del desè aniversari de la Cobla Jovenívola i la presentació del llibre La sardana i les cobles juvenils. També cal citar, el 1986, el Concurs de Composició de Sardanes Premi Salvador Uyà. La presentació del llibre Compàs, les Diades de Germanor de la colla Espigues Daurades, els actes especials dels aniversaris de Sabadell Sardanista i de la colla Mirant al Cel, especialment els referents als seus respectius 50 aniversari. Ell personalment va ser qui, conjuntament amb Núria Feliu, va voler apadrinar el naixement del llibre La sardana a Sabadell en un acte públic celebrat el 1998. La continuïtat de l’aplec, la revetlla i l’activitat sardanista a la ciutat va comptar sempre amb el suport del consistori que ell presidia com, sortosament, ha continuat fent l’administració que el va rellevar. Podria afegir a aquestes dates algun record personal de la meva etapa com a president de l’Orfeó de Sabadell, entre 1981 i 1986, o la seva relació amb el meu pare quan aquest era el conservador del Museu d’Història i l’Ajuntament, presidit per Antoni Farrés, el va proclamar Fill Adoptiu de Sabadell. Això són records personals però que espero comprenguin que, en aquests moments, tenen per mi una especial significació.
Per tot plegat, doncs, i en record d’un temps i unes vivències compartides, sigui aquest breu comentari el testimoni de consideració i respecte envers una persona i una obra que ha fet història ciutadana. Una història de la qual, amb més o menys protagonisme, tots ens formem part.
Lluís Subirana. Director