dissabte, 7 de febrer de 2009

Esperit de Festa 07-02-09

Bon dia
Musicalment parlant, la sardana ha iniciat aquest any 2009 amb un seguit d’iniciatives que demostren la seva vitalitat, tant a nivell compositiu, com interpretatiu i innovador. Ho remarco per a tots aquells que, des de la ignorància o la mala fe, diuen que la sardana és morta o que s’ha de reinventar. Si es prenguessin la molèstia d’informar-se abans sobre l’activitat concertística de la sardana, comprovarien que, pel que fa a innovació i qualitat, tant a nivell de composició com d’interpretació, aquesta no té res a envejar a qualsevol altre gènere musical que, independent de quin sigui el seu nivell actual, sí que mereix l’atenció de la crítica musical catalana. Molt breument, exposaré uns quants exemples recents que ho demostren. Figueres ostenta enguany el títol de Capital de la Cultura Catalana, un esdeveniment que tindrà com a eixos bàsics les figures dels figuerencs il·lustres Pep Ventura, com a impulsor de la sardana i Narcís Monturiol, com a creador de l’Ictineu, el primer submarí. La cultura popular i tradicional i la ciència i el coneixement seran, doncs, els protagonistes. Sí, ho han sentit bé: Figueres, al segle XXI, honora un compositor de sardanes del segle XIX. Sense cap vergonya, al contrari, ben orgullosos d’homenatjar els seus referents històrics. El tret de sortida del programa d’actes va ser una espectacular sardana aèria que molts de vostès potser van poder veure, cosa altrament excepcional, als telenotícies de la Televisió de Catalunya.
El dia 10 de gener, es va celebrar el concert d’obertura de la capitalitat cultural figuerenca al teatre El Jardí. I no va ser amb un concert d’òpera, coral, de música clàssica o de jazz, sinó de música per a cobla a càrrec de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una ambiciosa i innovadora formació sorgida de la fusió entre l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i la cobla La Principal de la Bisbal, dirigides respectivament per Carles Coll i Francesc Cassú, amb la voluntat de portar la sardana a noves fronteres creatives. En aquest concert, titulat Sardanes per al món i celebrat amb gran èxit de públic, Carles Coll va estrenar una personal orquestració de la famosa sardana L’Empordà. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ja té enregistrat el seu primer CD, un compendi de qualitat musical, interpretativa i innovadora. Espero que els crítics musicals l’escoltin i ho comprovin. Però aquesta iniciativa no és pas una flor en el desert. Fa anys que tenim la Cobla de Cambra de Catalunya, la Cobla Simfònica de Catalunya, les edicions de Músics per la Cobla, i que la composició de música per a cobla atreu importants noms del panorama musical català. Tenim el consolidat Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau de la Música i els nous cicles que, amb gran èxit, han iniciat el seu camí a l’ESMUC, amb la cobla de l’escola, a l’Auditori de Barcelona amb la Sant Jordi i a Girona amb la Ciutat de Girona, entre altres. Tenim, també, compositors i intèrprets que ens ofereixen interessants i innovadores propostes musicals: veu i cobla, piano i cobla, tenora i piano, etc. Sense oblidar que, a nivell d’innovació, és imprescindible citar cobles com la Contemporània, la Sant Jordi, la Reus Jove o la Marinada, de la qual caldrà estar atents a la seva darrera proposta titulada Trencadisk, un recull d’obres inèdites i adaptacions escrites per a la formació que inclouen alguns dels espectacles que, des dels seus inicis, la Marinada s’ha auto produït com són el Veu&Cobla: una odissea musical, Marinada CanSons&Banda i Tenora Segle i Mig.
Repeteixo que aquets són, només, alguns exemples de notícia recent. Es clar que segurament vostès ja coneixen aquella dita popular que diu que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure. I, malauradament, a la Catalunya actual, pel que fa a la sardana i a la seva música, hi ha molta ceguesa i molta ignorància.
Lluís Subirana. Director

2 comentaris:

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Felicitats pels 200, Lluís. Salut.

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Enhorabona pels 200, Lluís. Salut.