“Noces d’Or. Fa cinquanta anys
els vostres camins es van creuar per convertir-se en un sol camí i des
d’aleshores fins el dia d’avui que celebrem les vostres noces d’or ens heu
demostrat que tots dos junts agafats de la mà, un al costat de l’altre, heu
aconseguit superar tots els entrebancs, dificultats i obstacles que aquest
camí, que és la vida, us ha portat. Són moltes les coses que us voldríem
explicar, recordar, tornar a reviure i altres que també volem oblidar però
escriure-us quatre ratlles és molt difícil ja que vosaltres sempre teniu les
paraules adequades a cada situació, a cada moment. Ens heu ensenyat el valor i
el significat de paraules tant simples però a la vegada tant importants com
ESTIMAR, ESPERANÇA, IL·LUSIÓ, CONFIANÇA, ... i FAMÍLIA. Cada un de nosaltres que
tenim la sort de formar part d’aquesta família: fills, germà, cosí germà, néts,
nebots... ens preguntem com us podem demostrar, agrair tot el que heu fet per
nosaltres i el que representeu a les nostres vides? L’única resposta que en
aquests moments us podem donar és estimar-vos tant com us estimem. Per tant,
ens queda desitjar-vos unes bones noces d’or i que aquest camí que fa cinquanta
anys vareu començar sigui l’inici d’una nova etapa plena de felicitat. US
ESTIMEM. FAMÍLIA”
Fills, néts, germans, nebots, cosins, la família més íntima...
----------------
“50 Anys. Fou a la tardor del
1963, concretament el 18 de Novembre, quan dos cors que bategaven conjuntament
i amb amor, donaven el gran i decidit pas per unir-se en matrimoni per
estimar-se i respectar-se per a tota la vida. I aquests dos cors, Maria Rosa i
Lluís, eren els vostres.
Els anys han passat, i els ulls
de tots vosaltres ja no tenen la brillantor d’abans, a voltes ens envaeix la
melangia per les vivències passades, unes d’alegries i d’altres no tant, però
vosaltres heu demostrat un seny i una fermesa que només amb un gran amor es pot
assolir.
I és ara, Maria Rosa i Lluís,
quan us volem donar les gràcies perquè aquest amor, sincer i veritable, també
ens ha arribat a tots nosaltres. Sí amics, ens hem sentit apreciats i molt
estimats per vosaltres, no tingueu cap dubte que, en justa correspondència, ha
estat un gran plaer estimar-vos amb tota la plenitud i poder gaudir de la
vostra amistat que estem segurs que serà per tota la vida.
Gràcies per ser com sou,
enhorabona i MOLTES FELICITATS.”
Els vostres amics Víctor i Rosa, Narcís i Palmira, Josep i
Maria, Salvador i Carme, Manuel i Roser, Martí i Margarita, Josep i Mercè.
1 comentari:
Moltes gracies Lluis. No crec que les quatre pareules que varem escriure dedicades a vosaltres, tinguin la qualitat suficient per sortir al teu bloc, els que et segueixen i et llegeixen estan acostumats a les teves poesies o textos amb una altre categoría, pero el bloc es el teu i si aixi ho has considerat, nomes et puc i el vull dir una cosa MOLTES GRACIES.
Pep Albert
Publica un comentari a l'entrada