Hores, dies, anys...
Venen les hores
a omplir els dies
baules dels anys.
Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.
Venen records
que omplen els dies
i superen els anys.
Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.
Queda l’amor
que omple la vida
dels nostres anys.
Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.
Quedem nosaltres
que amb amor lliguem
hores, dies i anys.
50è aniversari casament
Ha passat una ombra
que volia enfosquir
el nostre destí en comú.
Hem patit temors i pors
dies d’angoixa i tristor
que hem superat amb amor.
Seguim fent junts el camí
acompanyats de fills i néts
i amb gran suport amical.
Perquè mai cap nova ombra
pugui tapar el nostre sol.
2 comentaris:
Hola Lluís,
No sé si aquest poema l’has escrit expressament per celebració pròpia, o com a tema escollit per quan una parella arriba a complir aquest aniversari.
Si és per la teva unió amb la Maria Rosa, moltes felicitats, però apart d’això, m’ha agradat molt.
Una abraçada.
Gemma
Enhorabona Lluis: Are es quant sento enveija de com escrius i de com parles,sana pero enjeija,i en aquestos moments mes que mai. Es una gran sort poder expressar en un paper els teus sentiments d'una manera tan clare i sincera. Aquesta virtut la tens i l'has tingut sempre. Vagi la meva admiració per a tu i per la teva estimada Maria Rosa perque es ben cert que al derrera d'un gran home i ha sempre una gran dona.
Publica un comentari a l'entrada