dijous, 9 de febrer de 2012

Poema de la setmana

Insomni

Aquest profund silenci
no em deixa dormir.
El rellotge, còmplice,
ha emmudit el seu tic-tac.
Amb ulls oberts a la foscor
imagino imatges i formes.
Fineix la nit i en arribar el dia
un raig de sol t’il·lumina.
Ara entenc el meu insomni:
el produeix la teva presència
que em desperta el desig adormit.