dimecres, 1 de febrer del 2012

La sardana al segle XXI: la dansa

En relació al tema sobre la reducció de tirades que es va comentar a la darrera assemblea de socis de Sabadell Sardanista, recupero aquest escrit signat conjuntament amb Jaume Nonell i que vàrem publicar a la columna de sardanes del diari AVUI el dia 25 de gener de 2001.

"Si fem un breu repàs a la història, convindrem que la música i la dansa de la sardana no han seguit el mateix procés evolutiu. Durant la segona meitat del segle XIX, les cobles tenien una configuració i una qualitat desigual i els compositors escrivien només pensant en els balladors de plaça. La sardana dansa, entesa com a expressió de la festa, tenia un gran protagonisme. En el primer terç del segle XX, mestres com Morera, Garreta, Toldrà i altres fan que la música de la sardana guanyi terreny en l’àmbit concertístic. La dansa, però, encara és predominant: autors com Bou i Xaxu i multitudinaris aplecs i festes sardanistes congreguen milers de persones. El punt de confluència entre música i dansa se situa entre 1945-70: moltes cobles,  compositors amb una interessant producció, tant per ballar com per escoltar, i una frenètica activitat propiciada per una situació política efervescent que convertia el fet de anar a ballar sardanes en una activitat militant, reivindicativa, en una expressió de catalanitat i d’identitat. Assolida la normalitat democràtica, ballar sardanes deixa de ser un element de reivindicació i els joves descobreixen noves manifestacions que els interessen molt més: festivals de rock, discoteques, etc. Els darrers anys del segle XX, la música guanya protagonisme a la dansa: concerts, noves experiències, multitud d’enregistraments discogràfics... Curiosament, no per falta d’activitat. Hi ha més ballades i aplecs que mai. Però la major oferta no es tradueix en més assistència. I el segment d’edat comprès entre els 15-40 anys és minoritari, per no dir inexistent, en una ballada rutinària o un aplec qualsevol. Amb una oferta de temps lliure en què la diversitat i la novetat són constantment presents en el missatge comunicatiu, l’aplec i la ballada, tret d’algunes excepcions, s’han quedat ancorats en el passat. Cap reforma -reducció de tirades, festa amb sardanes en lloc de festa de sardanes, per citar només dos dels temes més debatuts- ha aconseguit introduir-se en un ambient dominat cada vegada més per gent gran i, lògicament,  amb esperit conservador. Si aquests canvis, o altres, podrien representar o no una millora és una incògnita. Només ho sabrem després d’aplicar-los. Abans que sigui massa tard."