Recordant el mestre Josep Olivella Astals

Els organitzadors d’aquest acte m’han fet l’honor de demanar-me que els dirigeixi unes breus paraules evocant la trajectòria musical del mestre Olivella Astals, altrament prou coneguda per molts de vostès.

Josep Olivella va néixer el 24 de desembre de 1896 a Sabadell, ciutat on va viure i morir, després d’uns intensos 84 anys, el 22 d’octubre de 1981. Avui fa, doncs, exactament 30 anys. El 1914 va ingressar a l’escola Municipal de Música, dirigida per Josep Masllovet, per ampliar els seus estudis musicals iniciats amb mossèn Rodamilans a l’escolania de la Puríssima Concepció. La seva incipient vocació musical es convertiria amb el temps en una intensa i fructífera activitat en el camp del cant coral. L’Orfeó de Sabadell va ser una de les entitats a les quals  dedicà una bona part de la seva vida. El 1913  va ingressar-hi com a cantaire, després, sota el guiatge del mestre Planas, en va ser sots-director i mestre auxiliar.

Paral·lelament, influït pels moviments romàntics de l’època, el mestre Olivella es va convertir en un dels més entusiastes seguidors i promotors de l’obra claveriana. Només amb 18 anys ja dirigia  l’Agrupació Coral La Industrial, entitat que restà unida per sempre a la vida del mestre. La seva capacitat de treball, la seva bonhomia, el seu caràcter afable i la seva constant predisposició a la causa claveriana propiciaven que altres demanessin el favor del seu mestratge. Així, entitats com la Societat Glòria Sentmenatenca, de Sentmenat, la Societat Coral La Alianza i la coral El Vallès, de Ripollet, les sabadellenques del Centre Sabadellès (Gelats), la Societat Coral Recreativa El Ciervo, la Nova Estrella i El Lliri, o la Societat Coral La Il·lustració Artística, de Sant Quirze del Vallès, van tenir l’honor de cantar sota la seva direcció.

Tota aquesta intensa aportació al moviment coral no el va privar de participar en altres importants aspectes de l’activitat musical sabadellenca, sense oblidar la seva tasca pedagògica-musical entre la mainada de la ciutat. És lògic que tot aquest devessall de mestratge i generositat fos recompensat amb diversos homenatges i actes de reconeixement a la seva vàlua humana i musical. Entre ells, tenen una especial significació la Medalla al Mèrit Claverià, la imposició de la Medalla de Plata de la Ciutat i la Insígnia d’Or de l’Orfeó de Sabadell.

També cal esmentar la relació del mestre Olivella amb la sardana. A més de les seves composicions corals, va voler aportar el seu gra de sorra a la causa sardanista, a la qual, em consta, sempre restà amatent. Títols com Maria, L’hereu de casa, Tere gentil, Esclat juvenil, L’encís de Lloret de Mar, Pomells d’Horta, Febrer joiós i Recordança d’un abril, avalen aquesta consideració.

En el terreny personal, el meu record del mestre Olivella es nodreix de diverses fonts. Una d’elles, la seva amistat amb el meu pare. Els dos tenien llargues converses al Museu d’Història, on el pare exercia de conservador,  i sé del cert que es professaven una mútua estima i admiració. Això va fer possible que el respecte que jo sentia per la seva obra comportés el favor de la seva amistat. Amistat sortosament prorrogada i mantinguda a través de les relacions afectives i cordials amb les famílies Olivella-Alier i Calzada-Olivella.

Sempre he intentat renovar aquesta admiració i afecte pel mestre Olivella Astals i la continuïtat de la seva obra per part de la seva família, assistint als actes d’homenatge que s’organitzen anualment davant d’aquest monument. Però en motiu d’aquest 30 aniversari vull renovar públicament aquesta admiració per la seva obra i la seva persona, exemple d’amor a uns ideals i a una ciutat.

Moltes gràcies.

Lectura efectuada davant el monument al mestre Josep Olivella Astals amb motiu de l'ofrena floral en commemoració del 30 aniversari de la seva mort amb la participació de les famílies Olivella-Alier i Calzada-Olivella i les actuacions de les corals Estrella Daurada i La Industrial.

Sabadell, 22 d'octubre de 2011