divendres, 14 d’octubre de 2011

Lluís Companys. 71 aniversari del seu afusellament

Glossa de Lluís Companys en la inauguració a Sabadell del monument a la seva memòria, el 15 d’octubre de 2005, a càrrec de Lluís Subirana.

Intentar fer una glossa sobre la persona i l’obra del president Lluís Companys en uns breus minuts, com mana el protocol d’aquest acte, comporta, evidentment, el risc de caure en la simplificació dels fets i de recórrer a l’ús dels tòpics més coneguts i publicats sobre la trajectòria del personatge i enllestir així, amb la màxima dignitat possible, aquest compromís.
Malgrat tot, calia assumir el repte i aprofitar aquest acte d’homenatge per, una vegada més, reivindicar la memòria de qui va ser president de Catalunya en una etapa molt difícil de la nostra història. Una etapa que avui, entre els que no la volen recordar, els que la falsegen i els que la desconeixen, pot arribar a semblar irreal. La història, però, persisteix per recordar-nos, a uns i altres, que, per damunt de les partidistes interpretacions, preval sempre la realitat dels fets.
I un fet evident i real és que Lluís Companys va ser president d’una Catalunya en guerra havent guanyat unes eleccions i encarnant la imatge d’una Catalunya revolucionària. Companys va presidir la Generalitat des de finals de 1933, pràcticament des de 1934 tota vegada que Francesc Macià va morir el 25 de desembre de 1933,  fins el 1940. En realitat, però, el seu mandat efectiu va ser d’uns quatre anys ja que el 1935 el va passar a la presó i del 1939 al 1940 a l’exili. I encara caldria emmarcar el mandat de Companys en un període d’inestabilitat i terrorisme que va condicionar la seva actuació pública i la seva obra de govern.
Abans però del Companys president de Catalunya hi ha la seva trajectòria política, la seva etapa de periodista crític a les pàgines d’El Poble Català i La Publicitat, sense oblidar les seves col·laboracions a tribunes periodístiques com Vida Nueva, El Diluvio, L’Avenir i La Terra, entre altres. Hi ha, entre 1921 i 1922, la seva ferma i decidida oposició a la guerra del Marroc.  Hi ha la seva etapa de regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha el Companys motor i nervi director del sindicat camperol Unió de Rabassaires de Catalunya. El Companys que passeja la seva popularitat per tot el país, visitant locals públics, bars, ateneus, cooperatives, entitats culturals i recreatives, pronunciant conferències i apassionats mítings.
El Companys símbol del compromís com a dirigent de les esquerres catalanes en moments polítics de gran relleu: el 1920 quan aconsegueix l’acta de diputat, el 1931 amb la proclamació de la República, i el període ja citat del 1933 al 1936, amb el seu nomenament i la posterior privació de llibertat.
Pel que fa a la relació de Lluís Companys amb Sabadell,  és obligat remetre’s al llibre de Josep Maria Figueres Lluís Companys, diputat per Sabadell publicat l’abril de 2004 dins la col·lecció Cròniques de la Memòria de Rúbrica Editorial, tota vegada que biografies sobre Companys signades per altres autors en fan una referència molt marginal.
El 1920, Companys, encapçalant la Coalició Republicana, va guanyar les eleccions de diputat a Madrid pel districte de Sabadell amb un total de 3.532 vots, tot i no poder participar de la campanya electoral per trobar-se pres al castell de la Mola, a Maó. Devia fer un bon us d’aquesta acta en representació de la nostra ciutat si ens atenem al fet que a les següents eleccions, l’any 1923, va incrementar el seu suport aconseguint prop de 5.000 vots.
El 1920, doncs, en aconseguir l’acta de diputat, els vots del sabadellencs van treure Companys de la presó. Malauradament, vint anys després, ni els sabadellencs ni la resta de catalans van poder fer res per salvar-li la vida.
La vinguda de Companys a Sabadell, a l’edat de 30 anys, com a candidat de les esquerres, va ser definida pel diari La Publicitat de la següent manera: “Companys ve a Sabadell amb el dol de la mort de Layret. Ve a recollir una herència de sang. Ve a ocupar un lloc de perill. És el seu destí.”
Aquesta definició resultaria premonitòria. Efectivament, Companys va viure en perill, va ser perseguit, empresonat i afusellat. Potser va viure en perill perquè era el seu destí, però afusellat ho va ser perquè era el president de Catalunya.
Lluís Companys, conjuntament amb Prat de la Riba, Macià, Cambó, Tarradelles i Pujol, és una de les personalitats polítiques més significatives del segle XX a Catalunya, més enllà de les diverses opcions i preferències ideològiques.
En la intensa vida de Companys hi ha dates molt significatives. Al costat d’un fatídic 6 d’octubre de 1934 que ha incidit negativament en la seva trajectòria política hi ha les eleccions del febrer de 1936 amb el triomf de les esquerres.
Altres dates a recordar són el 19 de juliol de 1936; els fets de maig de 1937; la guerra i, després, l’exili, la detenció per la Gestapo, l’empresonament, la farsa del judici i la sentència, l’afusellament i la mort.
Sigui doncs aquest merescut monument un homenatge permanent a la memòria d’aquell home, d’aquell patriota, d’aquell President de la Generalitat que amb el seu darrer crit Per Catalunya! ens marcava el camí a seguir. Tan de bo cada un de nosaltres, sense renegar de les pròpies conviccions, en moments importants de la nostra història, i ara que amb el nou Estatut la història ens torna a posar a prova, fóssim capaços de fer confluir les nostres diverses opcions per aconseguir el màxim de les nostres reivindicacions sota  un únic objectiu. Un objectiu que no és altra que aquest irrenunciable “Per Catalunya!”
Moltes gràcies