Paisatges d’hivern
I
Una espessa boirina
emergeix de la neu.
Els arbres ploren.
El paisatge tot blanc
planta cara al cel gris.
Les vaques pasturen
cercant l’herba gelada.
Les rodes d’un tractor
han violat la neu verge.
II
Una espessa boirina
emergeix de la neu.
Els arbres ploren.
El paisatge tot blanc
planta cara al cel gris.
Les vaques pasturen
cercant l’herba gelada.
Les rodes d’un tractor
han violat la neu verge.
II
Teulades cobertes de neu
que llagrimejant es va fonent
vençuda per un sol amagat
darrera la cortina nuvolada.
III
A redós de la llar de foc
la tarda cavalca silenciosa
mentre la neu s’aferra a la terra
i el cel s’enfosqueix lentament.
El temps transcorre plàcid
a un ritme suau i encalmat
compassat per l’espurneig
dels troncs que indefensos cremen.
De les seves cendres, revoltat,
neix aquest poema, incombustible,
perquè la paraula és perenne.
que llagrimejant es va fonent
vençuda per un sol amagat
darrera la cortina nuvolada.
III
A redós de la llar de foc
la tarda cavalca silenciosa
mentre la neu s’aferra a la terra
i el cel s’enfosqueix lentament.
El temps transcorre plàcid
a un ritme suau i encalmat
compassat per l’espurneig
dels troncs que indefensos cremen.
De les seves cendres, revoltat,
neix aquest poema, incombustible,
perquè la paraula és perenne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada