dissabte, 26 de febrer de 2011

Esperit de Festa 26-02-11

Divendres passat, 18 de febrer, l’entitat Sabadell més Música, en una festa sopar celebrada a l’Hotel Urpí, va fer el lliurament de la vuitena edició del Premi Nacional Agustí Borgunyó a Jordi Molina. Va ser un acte molt ben organitzat, com ja ens té acostumats aquesta entitat musical sabadellenca, i de molta qualitat, tant en l’aspecte cultural i musical com en el gastronòmic. Les diverses intervencions orals van ser molt interessants. Tant el president, Josep Vinaròs, que va obrir els parlaments; com el músic, compositor i director Marcel Sabaté, que va fer la lloança del personatge premiat; l’homenatjat Jordi Molina, mostrant el seu agraïment; i el Tinent d’Alcalde i Regidor de Cultura Lluís Monge manifestant la seva felicitació i compromís en el suport a l’entitat i a la música per a cobla, van ser atentament escoltats i molt aplaudits.
Voldria però, amb el seu permís, destacar alguns fragments del parlament del senyor Vinaròs que considero molt interessants i de rabiosa actualitat. Per exemple quan va dir:
“A la vista de com estan les coses no sé si som uns inconscients o uns valents agosarats o potser uns il·luminats. Els qui em coneixeu sabeu que més aviat sóc optimista, si bé encara que sigui per un moment, permeteu-me que toqui de peus a terra. Penso que ho passarem malament. Encara però, vull equivocar-me, i pensar que ens deixarem portar per la il·lusió pròpia dels infants, però no pas per la seva ignorància, i malgrat uns mals auguris, seguirem servint al país amb allò que més ens agrada, fent música. Malgrat tot ens hi deixarem la pell. Intentarem no decebre ningú.” Coneixent a Josep Vinaròs i el seu equip és segur que lluitaran i superaran adversitats. La seva capacitat i compromís amb la promoció, dignificació i difusió de la música simfònica per a cobla, ho avalen.
Amb la frase “Lamentablement la cultura del país no pot ser pròspera si no és subvencionada.” I la comparança amb altres àmbits que tots podem identificar quan diu: “Són moltes les empreses culturals que gaudeixen de llamineres subvencions”, posen el dit a la nafra de la injusta situació en que es troba situada la música de i per a cobla, en tots els seus nivells. La reivindicació d’un sabadellenquisme projectat al país queda ven evident amb aquesta afirmació: “Com he dit en altres ocasions, Sabadell és la ciutat on hem après a caminar, naturalment és la predilecta en la nostra atenció i dedicació, però Sabadell, més Música es fundà amb esperit de país, de fer arribar la música simfònica per a cobla al gran públic que tan sols la coneix per les ballades de sardanes i poc més. El fet sardanista també pateix i l’hem d’ajudar a anar endavant, però això no ens ha de desviar dels nostres propòsits de donar a conèixer l’altra música simfònica o de lliure format, escrita per compositors que volen anar més lluny en l’enriquiment del patrimoni musical del país.” I, per acabar, reprodueixo i faig meva aquesta reivindicació que coincideix amb molts dels comentaris que he fet des d’aquesta Torre de l’Aigua: “No voldria que se’m mal entengués, ni voldria rebre el pretext que faciliten els moments delicats de l’economia que estem patint arreu. Voldríem que a l’hora de distribuir els pocs recursos de que es disposa, es pensi en que la cobla és la formació autòctona catalana composta per uns músics d’alt nivell i que estan al servei d’aquest petit país per la seva dimensió i gran en aspiracions de voler ser i d’arribar lluny. Cal exigir un reconeixement de la música simfònica per a cobla que encara que s’ignori, és la nostra música. Una música que no ens ha de ser aliena, que és la música de casa nostra.”
Dit i transcrit tot això, només em resta felicitar l’entitat Sabadell més Música i encoratjar al seu president i junta a seguir treballant per aquesta gran tasca de cultura i de país i desitjar que trobin el suport necessari al qual tots nosaltres hi podem contribuir.
Lluís Subirana. Director