Esperit de Festa 25-09-10

Si be és cert, que com els havia comentat, la crisi econòmica afecta l’activitat sardanista, especialment pel que fa a l’organització de ballades, no és el mateix cas pel que fa referència a les edicions de llibres relacionats, d’una manera o altra, amb la sardana. Els darrers mesos se n’han publicat alguns de molt interessants i que, breument, en vull deixar constància.
Dins la col·lecció Quaderns de Palafrugell s’ha editat un magnífic i documentat treball titulat Música i festa a Palafrugell. Els seu autor és l’Oriol Oller, intèrpret de tible de la Jovenívola de Sabadell, professor superior de música pel Conservatori del Liceu i Màster en Musicologia i Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Música i festa a Palafrugell és un treball basat en la premsa escrita local però farcit de vivències sonores, explicades en primera persona pels mateixos protagonistes; amb un text planer i entenedor que no defuig la ironia i el caràcter palafrugellenc; i il·lustrat amb una gran nombre d’imatges de gran qualitat, la majoria de les quals, inèdites. Perquè l’objectiu final del llibre no és altre que explicar el fet musical a través de les persones, que són les que ens han ajudat a construir el passat comú mitjançant el record d’una música viscuda. El monogràfic es presenta en tres grans apartats, El cant, El ball i L’espectacle, en els quals es parla de quines orquestres feien ballar més, què feien els músics per guanyar-se la vida, quina era l’activitat sardanística, quantes cobles i coros hi havia, com eren els balls de Carnaval, on arrelà amb més força el jazz o per què l’havanera ha tingut tant d’èxit. Oriol Oller fa un magnífic retrat de la societat palafrugellenca de la primera meitat del segle XX a través de l’activitat musical. Si com a instrumentista de tible i com a músic l’Oriol ja ens havia mostrat la seva qualitat, amb la publicació d’aquest magnífic estudi històric ens demostra, també, la seva capacitat narrativa.
Una altra de les novetats ens arriba dins la col·lecció MOS. Es tracta del número 31 titulat Històries de les sardanes (volum VI) i que, com els cinc anteriors, ha escrit Robert Roqué. En aquest, en principi el darrer volum sobre el tema, segons indica el seu autor, es comenten les circumstàncies a l’entorn d’algunes sardanes d’autors amb cognoms situats alfabèticament entre les lletres S i V. Hi trobem sardanes d’autors sabadellencs, com Josep M. Serracant i Jesús Ventura, i d’altres ben coneguts com Toldrà, Pep Ventura, Josep Vicens “Xaxo” o Ricard Viladesau, per exemple.
Amb la publicació d’aquestes Històries de les sardanes Roqué posa a l’abast de tots els interessats en el perquè d’algunes composicions, a qui o a què estan dedicades, la lletra de les mateixes, si és que en tenen, la data d’estrena, i altres anècdotes que ha anat recollint a través de la seva investigació i les entrevistes amb els autors. Una bona tasca que no té fi encara que l’autor hagi decidit, de moment, tancar el parèntesi.
També dins la col·lecció MOS, amb el número 32, s’ha reeditat l’opuscle La sardana. Dansa Catalana. Missatge de Pau i Germanor. L’any 1972 aquest missatge escrit per Esteve Fàbregas i Barri es va publicar traduït a 12 idiomes, la segona edició l’any 1973 es publicà en 16 idiomes i la tercera, l’any 1979 de la qual ara se n’ha fet la quarta edició en 40 idiomes considerats oficials per l’Organització de les Nacions Unides. Una possibilitat, doncs, que arreu del món puguin llegir, amb la seva llengua, el que és i representa la sardana pels catalans.
I encara ens hauríem de referir a dues novetats més. Una la que amb el títol Artie Shaw. Un americà a Begur ha escrit Biel Castelló. Però aquest interessant treball sobre l’autor de la famosa composició Beguin the Beguine i la seva relació amb la sardana ja el comentarem properament com també del llibre que han escrit Eduard Boada i Jordi Puerto sobre la història de la sardana a Badalona.
Lluís Subirana. Director