dimarts, 7 de gener de 2014

Engrunes d'un temps

89
Al clauer hi porto la clau de la porta de l’escala, la de la bústia, la del pis... però me’n falta una molt important: la clau que obri el compartiment on s’hi guarden les respostes correctes a moltes preguntes que el viure de cada dia em faig a mi mateix.

90

Passejo lentament, pas a pas, pels camins de la memòria en recerca d’un indret on hi pugui trobar amagat tot allò important que a la vida no he estat capaç de fer.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estimat Lluis, aquesta clau que et falta, som molts que la voldriem en el clauer, si un dia l'aconsegueixes diguem, per favor, avon es trova, crec que es molt dificil saber qui la té. Una forta abraçada.

Pep Albert