dilluns, 16 de desembre del 2013

Engrunes d'un temps

87
Senyeres onejant pel vent del desig camí de la Pàtria enyorada. Ja intuïm el punt d’arribada on el somni es farà realitat i deixarem enrera les ferides d’un temps que no era el nostre.

88

Versos presoners encadenats a un poema i que van ser declarats culpables perquè no volien que el temps els oblidés.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Realment Lluis aquell temps no era el nostre, lluitem are perque el demá ens depari lo que Catalunya necesita i espera.

Pep Albert