87
Senyeres onejant pel vent del desig camí de la Pàtria
enyorada. Ja intuïm el punt d’arribada on el somni es farà realitat i deixarem
enrera les ferides d’un temps que no era el nostre.
88
Versos presoners encadenats a un poema i que van ser declarats
culpables perquè no volien que el temps els oblidés.
1 comentari:
Realment Lluis aquell temps no era el nostre, lluitem are perque el demá ens depari lo que Catalunya necesita i espera.
Pep Albert
Publica un comentari a l'entrada