dilluns, 7 de gener de 2013

Apunts d’Història. Emissió 5-1-2013

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Angelina una composició de 1920

Segons una informació publicada a la Revista de Sabadell el 2 de juliol de 1921, la sardana Angelina està dedicada a la sabadellenca Angelina Sallarès Farré, filla d’Emili Sallarès Casanovas que va ser un important industrial propietari de la fàbrica de teixits de llana Emili Sallarès i Fills, situada al carrer Tres Creus, de Sabadell, i que va ser destruïda per la columna Líster el 25 de gener de 1939. El valor del patrimoni destruït va ser quantificat amb 854.876 pessetes, aquell temps una pèrdua molt important. Fill del prohom sabadellenc Joan Sallarès Gorina i de Josepa Casanovas, Emili Sallarès va néixer el 1861 i va morir el 4 d’agost de 1934. Es va casar amb Elvira Farré Mas. Van tenir quatre fills: Josep, Joan, Emili i Angelina.
Emili Sallarès va ser un personatge important en la vida industrial i cultural de la ciutat. Vicepresident del Gremi de Fabricants 1927-1928, directiu i després director de la Caixa d’Estalvis de Sabadell entre 1922 i 1934 i soci de diverses entitats culturals ciutadanes. No és d’estranyar, doncs, que la Comissió de Sardanes de la Joventut Nacionalista li demanés, conjuntament amb Maria Estruch, d’apadrinar la benedicció del seu banderí, acte que va tenir lloc el 27 de juny de 1920 a l’església de Sant Vicenç de Jonqueres. A la nit es va celebrar una ballada de sardanes amb la cobla Montgrins.
Possiblement va ser en el decurs d’aquesta ballada quan Emili Sallarès va demanar a Vicenç Bou una sardana dedicada a la seva filla Angelina. Tot i que una informació publicada a l’Almanac de la Sardana del 1926 diu que Angelina es va estrenar a la Plaça de Catalunya de Barcelona interpretada pel conegut intèrpret de tenora Ramon Rossell, sense especificar la data, sembla molt més probable que l’estrena d’Angelina es fes a Sabadell en les reiterades visites que Vicenç Bou va fer amb Els Montgrins entre 1920 i 1925, o sigui anteriors a la notícia publicada a l’Almanac de la Sardana.
En referència a la gran acceptació popular que va tenir aquesta sardana, en uns apunts biogràfics del mestre Vicenç Bou publicats el 1985 a Papers del Montgrí es diu: “El 1920 obté un dels seus èxits populars més grans amb Angelina. Totes les cobles la toquen i, a més, sona als gramòfons, les pianoles i la ràdio. L’èxit és tan gran que hom insinua la possibilitat que Els Montgrins n’adquireixin l’exclusiva, però Vicenç Bou no vol ni platejar-s’ho.”
El mateix mestre Bou, en una entrevista de Josep Castells publicada en un programa editat amb motiu d’un homenatge que se li va fer a Barcelona el 1924 manifesta:
“Com a sardana de més èxit, després de Cants de Maig és, indubtablement, l’Angelina. Fóra de molt mal esbrinar a hores d’ara (recordem que era el 1924), la quantitat que n’he arribat a vendre i a tots els indrets que ha anat a parar. Només us diré ja que ho voleu, i em dol de totes maneres, que deixant de banda el benefici reportat per la impressió de discos, rotllos de piano i pianola, edicions musicals, etc., calculo que únicament la venda directa d’Angelina sobrepassa les 2.000 pessetes. I parlant d’aquesta sardana us donaré un detall molt significatiu: una renombrada cobla empordanesa, que no és pas la nostra naturalment (en referència a Els Montgrins) va tenir la curiositat d’anotar al marge del paper del trombó les vegades que l’havia interpretat a prec de comissions o particulars. Això era durant l’any de la seva estrena (1920) i quan m’ho deien figurava ja en el paper més de 150 senyals. Em sembla que ja no cal que parlem més de l’èxit franc d’Angelina.”
En relació a les dues versions de la lletra fetes públiques, originals de Josep Maria Francès i Joan Misterio, sorprèn la manca de relació entre el seu contingut i la destinatària de la dedicatòria musical. La lletra signada per Francès està escrita en gènere masculí: “Non noneta, non noneta, non/el fillet de la mare té un son”... “Reiet meu, la tendresa”... “el nin”... “mare i fill”. Un contrasentit si el títol és femení i, a més, considerant que quan el mestre Bou va compondre aquesta sardana l’Angelina Sallarès tenia ja 17 anys.
Per la seva part Joan Misterio ambienta la lletra, publicada ja l’any 1925 al núm. 9 de Coses de Catalunya, en un entorn mariner, concretament a Blanes, ben allunyat de l’ambient fabril sabadellenc de la vertadera Angelina Sallarès protagonista de la història. Hi ha una versió de la lletra de Josep Maria Francès enregistrada en K7 pel Grup Terra Nostra, amb la veu solista de Pepita Bruguera.