diumenge, 7 d’octubre de 2012

Apunts d'Història. Esperit de Festa. 6-10-2012

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Regalims del cor una composició de 1910

Aquest mateix any 1910, a més de Regalims del cor Bou va estrenar les sardanes La campana de l’ermita, inspirada en el ressó del bategar de la campana de l’ermita de Santa Caterina, Despertar de la pastora, Art i amor, A trenc d’alba i Sense mare, una composició melangiosa i trista inspirada amb motiu de la mort d’un familiar, perquè no sabem segur que es tractés de la seva pròpia mare.
En aquests inicis del segle XX  es posava de manifest entre el sardanisme la diferència d’acceptació de dues línies de composició: l’anomenada “línia culta” basada en un camí d’experimentació que, sense voler deixar ser popular, posava especial èmfasi en la perfecció de la forma i recerca de nous motius i continguts musicals,  que situava a Juli Garreta com el màxim exponent, i l’anomenada “línia populista” representada com la sardana netament popular, una popularitat entesa pel seu grau d’acceptació per part del gran públic, basada essencialment en la melodia i en el ritme característic de la sardana, i que tenia el màxim exponent en les sardanes de Vicenç Bou, encara que també hi podríem afegir a Josep Vicens “Xaxo” i Josep Saderra.
Moltes de les sardanes de Vicenç Bou es caracteritzen per una esclatant puixança melòdica que aconsegueix penetrar i romandre a la memòria auditiva del públic sardanista. Bou, amb una estructura musical molt simple ha estat, sense cap mena de dubte, el compositor de sardanes més popular que ha produït Catalunya. La senzillesa de les seves sardanes, les seves melodies, l’enlairaren al grau màxim de la popularitat. S’ha dit que molts sardanistes han arribat a ser-ho gràcies a les seves sardanes.
Un exemple clar de tot el què diem el tenim en aquesta sardana, Regalims del cor, planera, balladora, tota melodia.