dissabte, 22 de setembre de 2012

Apunts d’Història. Esperit de Festa 22-09-2012

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Cants de maig una composició de 1909

Vicenç Bou es va fer càrrec de la direcció de la cobla Els Montgrins l’any 1909, a la mort del seu anterior director Pere Rigau. Bou ja formava part de la cobla des de 1902 com a instrumentista de trombó a les sardanes i de violí als balls i concerts. Més endavant assumiria el paper d’instrumentista de flabiol i tamborí. En aquella època les cobles tenien molta cura a diferenciar-se unes de les altres mitjançant la producció pròpia que no facilitaven a la competència, obres escrites pels seus components o per compositors afins. L’aportació de noves composicions, així com el lluïment dels solistes, eren la manera que tenien per diferenciar-se unes de les altres a la recerca de més contractacions. És en aquest context que, en iniciar la seva activitat com a director de la cobla Els Montgrins, Vicenç Bou va començar a compondre sardanes.
Una de les primeres que va enllestir va ser Cants de maig, que cronològicament en la seva producció consta com la segona darrera la titulada Esperança, totes dues el 1909, i que es va estrenar a la festa major de Palamós d’aquell mateix any 1909 i que aviat es va convertir en un èxit. Com podem llegir al llibret del CD de la Cobla Marinada Bou revisited, editat recentment, aquesta sardana té, en el cant de llargs,  una melodia irresistible, primer a la tenora, després al tible, i més tard al duet. Com diu Esteve Molero, es tracta d’una melodia que està a l’alçada dels grans compositors de cançons del segle XX.
Com segueix explicant Molero, és curiós que aquesta melodia s’assembli tant al famosíssim Beguin the Beguine de Cole Porter, un compositor nord-americà contemporani de Bou. Un tema de 1934 que va popularitzar mundialment el clarinetista Artie Shaw que, per cert, va residir uns anys a Begur i es va enamorar de les sardanes. També és curiós que Porter expliqués que per als primers compassos d’aquesta cançó s’havia inspirat en una melodia que havia sentit en un cafè de París. Casualment, Els Montgrins havien actuat al Gran Cafè de París l’any 1928 tot i que Vicenç Bou llavors ja no formava part de la cobla. I també és curiós que un dels músics que primer va gravar i promocionar el Beguin the Beguine fos el català Xavier Cugat, que segur coneixia algunes de les populars melodies que formaven part de les sardanes de Bou. Creiem però que sense deixar de ser un fet amb curioses coincidències segurament que tot plegat només es tracta d’una casualitat. Cal dir, també, que d’aquesta cançó de Cole Porter hi ha un arranjament en forma de sardana original d’Albert Font.
Esteve Molero, a la peça musical que encapçala el CD Bou revisited, fa una magnífica harmonització barrejant fragments del Cants de maig amb música de Cole Porter. Uns anys després, no he pogut trobar la data exacta, l’escriptor, poeta i periodista Josep Maria Francès, autor de moltes lletres de sardanes entre els anys 1920 i 1930, en va escriure una que pel seu contingut sembla dedicada més aviat a la seva esposa o a algun altre matrimoni que no pas als motius que devien inspirar a Vicenç Bou. D’aquesta versió cantada de Cants de maig hi ha un enregistrament en cassette, datat l’any 1990, a càrrec del Grup Terra Nostra.
Pel que fa a la versió instrumental són molts els enregistraments que s’han fet en diferents suports discogràfics i a càrrec de moltes i diverses cobles al llarg d’aquests més de cent anys des de la seva estrena.